16 Abr Quan la veritat surt a la llum

Quan la veritat surt a la llum, l’alegria es fa ostensible: Es capta com a realment real allò que ho és, i això fa que l’alegria es manifesti de manera inevitable.

No és aquesta una alegria qualsevol. Es tracta més aviat d’una felicitat profunda, encara que subtil, que emergeix pel simple fet que s’ha captat la realitat que es fa efectiva, i aflora de manera natural perquè prové de la certesa. L’acompanya.

Captar la realitat ens meravella. Ens meravella perquè no hi estem acostumats, en primer lloc, però sobretot ho fa perquè és meravellosa de per si. Qui aprecia bé la realitat es meravella d’estar-ho fent, de poder-ho fer. I és que la possibilitat de contemplar la realitat és de per si tot un miracle. No sabem com és possible que coneguem la realitat, però ho podem fer.

La bellesa del moment real

L’alegria que la realitat ens porta sorgeix quan es té consciència d’estar-se constatant allò que és. No es tracta doncs d’una alegria que tingui res a veure amb els desitjos. Simplement, es deu al fet de constatar que la força que fa possible allò real és efectiva, i es fa palesa. Això provoca en nosaltres aquesta meravellosa reacció: En el moment que una veritat surt a la llum, l’alegria brota de manera natural.

És sens dubte un moment bonic, aquest en el qual la vida realitzant-se és apreciada com la meravella que és. I aquesta apreciació és possible perquè ens hem desprès de l’ambició de com volem que sigui: Quan renunciem a desitjar, i desistim d’imaginar com han de ser les coses, ens obrim a contemplar-les tal com són. És aleshores que gaudim la realitat i que ens alegrem d’estar-ho fent.

Clímax

La felicitat que percebem en aprehendre la realitat és només, però, una de les etapes d’un procés immens –la realització– que culmina en aquest estadi tan bonic.

I és que, sorprenentment, no sempre sabem atendre al que és real, malgrat que la realitat sigui l’únic que pren forma. No sempre sabem discernir la veritat, per molt que la veritat no sigui res més que allò que és. De vegades, i no sé pas perquè deu ser, no aconseguim copsar la realitat que se’ns posa davant dels nostres nassos, i fem més cas al que no és. I llavors no sentim l’alegria de la qual ara parlem.

La realitat es troba sempre en tot allò que contemplem. També és en allò que fa possible que ho contemplem, i és que quan tanquem els ulls ens adonem que estem asseguts en el si de la realitat. Constatar-ho és adonar-se del valor que té poder aprehendre allò real. La realitat pot fer-se intel·ligible en rot moment. La trobada amb la realitat és sempre possible, perquè nosaltres mateixos som reals. Adonar-se de què significa això de tenir la possibilitat de participar en procés de realització tan increïble ens genera una sensació meravellosa.

Quan la veritat surt a la llum

Per definició, la veritat és allò que pren existència, allò que es realitza, allò que tard o d’hora surt a la llum. El que és curiós és això de que no sempre sigui descoberta.

Quan la veritat surt a la llum és que ens trobem al clímax de la realització: Hem copsat la realitat, i això vol dir que hem assumit la nostra pròpia naturalesa: som reals, com tot allò que contemplem.

Quan ens adonem que som reals ens alegrem de que les coses siguin tal com són, malgrat l’esforç que ens ha costat prendre’ns consciència. I és que res pot comparar-se al fet d’estar dotar de realitat. Res, per penós que sigui, pot tenir més importància que el fet de saber apreciar que es realitza allò que ho fa.

No hi ha mal que per bé no vingui. No hi ha esforç que no trobi la seva justa recompensa. La realitat és l’únic que existeix (tard o d’hora ens n’adonem), i nosaltres som en ella. Això és el que val realment la pena. L’alegria de sentir la vida és meravellosa i subtil, i no hi ha cap condició que escapi a aquesta alegre realitat.

Mentre la realitat hi sigui la nostra vida tindrà sentit, i la nostra vida no hi seria sense ella. Podem estar tranquils, doncs, perquè la realitat és garantida. Estiguem-ne ben contents. El clímax pot ser constant. La força de realitat ens acompanya.