Sufi.cat | Una experiència viva del sufisme
0
home,blog,paged,paged-57,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top
Amor, Islam, Perplexitat, Quran, Terminologia, Transformació social / 12.10.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

En la religió no hi ha espai per a la coacció Alcorà (2:256)   Un home va demanar al profeta de l’Islam quina era la millor jihad. Muhammad li va respondre: “La millor jihad és dir una paraula verídica davant d’un governant tirànic.” Aquest és un hadith autèntic, segons Al-Nawawi, i és tota una oda a la justícia, un autèntic clam a la llibertat. Fet i fet, defensar la veritat i la justícia, i fer-ho segons un criteri propi, lliure de l’opressió i dels interessos de l’opressor, és una autèntica jihad. Sí,...

Escrits curts, Espiritualitat / 11.10.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Jo també penso que en un estadi de futbol o en un concert s’hi pot viure una experiència espiritual. En aquests espais, com quan estem amb amics a la vora del foc o tot sols enmig de la natura, s’hi pot descobrir el subtil alè de l’espiritualitat. La descoberta La descoberta ve com ve i es d'imprevist. Vull dir que arriba com arriba i quan arriba. No quan se la busca. A la força de l'espiritualitat només se la busca si se l'ha degustat. Si no se la coneix no...

Espiritualitat, Mort, Religió, Terminologia / 11.10.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Quan penso en el prefix re- la primera paraula que em ve al cap és repetir. No sé si és perquè de petit, l’amenaça de repetir curs em sobrevolava cada estiu, ennuvolant-me les vacances, i fins que no arribava setembre i em treia de damunt les matèries que no havia sigut capaç d’aprovar durant el curs, no respirava tranquil. Crec que les meves vacances duraven una setmana de setembre. No n’hi ha poques, de paraules que comencin per re-. Aquí n’escric unes quantes, ordenades segons un criteri que potser...

Dedicatòries, Escrits curts, Espiritualitat, Perplexitat / 07.10.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Si no cantem la vida no en gaudiremRaimon Panikkar   L’obra de Panikkar és viva. La seva veu és sincera, sentida, viscuda. A la vegada (i aquesta és la paradoxa que motiva la ponència d’avui), el seu discurs és universal, natural, còsmic. Compartible per tothom.   Cantem a la vida L’obra de Panikkar és vital: va de la vida. I per vida entenc la seva personal i la que podríem escriure en majúscules, la de tots, la que viu a través dels éssers vius. I és que el fet de la Vida no...

Déu, Islam, Mort, Quran, Terminologia / 30.09.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Perquè complicar-nos la vida? Simplement, Déu és allò a què devem la vida. Reconegut o inconegut, allò que ha fet que jo ara mateix estigui aquí, escrivint això, és Déu. Ben simple. Déu és, doncs, i per començar, els meus pares, els seus, els dels meus avis i besavis, i tots els homes i dones que han fet l’amor i han permès que jo ara sigui aquí. Més enllà d’ells, encara, molts més éssers que se m’escapa anomenar i que difícilment puc arribar a imaginar també hi han posat el...

Espiritualitat, Sufisme, Terminologia, Vida / 26.09.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Si algú es pensa que un mestre espiritual és algú que adoctrina, la idea que té al cap és exactament la contrària a la real: Un mestre espiritual és, el sentit més obert del terme, una persona que ens allibera, és algú que ens ajuda a fer del nostre esperit un esperit més lliure. Si no fos així no estaríem parlant d’un mestre espiritual, sinó del cap d’una secta o d’alguna altra cosa. Qui adoctrina fa el contrari que el què propugna l’espiritualitat. En aquest sentit, molt obert i...

Déu, Islam, Religió, Terminologia / 24.09.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

La religió està molt mal explicada i gestionada. Terriblement. És ben normal que la gent en marxi corrents. Els religiosos tiren enrere, la veritat. Però això de marxar corrents no serveix si del què es tracta és de ser agraïts amb la font de la vida. Respectar i valorar aquesta font, tenir-la en compte i reconèixer-la, sigui de la forma que sigui, és l’actitud espiritual, i és d’això, en principi, que van les religions. Les religions, si no estan corrompudes, ofereixen mètodes per fer-ho. I la corrupció de les religions...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Transformació social / 23.09.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Sovint expresso com n’és d’important sentir la vida des de dins, viure-la en primera persona, tenir-ne una experiència directa. Quan són viscudes, amb plena consciència, les experiències prenen una dimensió absoluta, resulten evidents i esdevenen innegables. Una vegada han sigut viscudes, les nostres experiències no podran mai ser negades. Han existit. L’experiència directa és insubstituïble, però això no minva el valor de veure les coses des de fora. El motor que ens mou és dins nostre, i els nostres òrgans dels sentits són interns, però l’aliment que manté aquest...

Espiritualitat, Meditació, Sufisme / 22.09.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Em pregunten quines lectures recomanaria per introduir-se al sufisme, l'espiritualitat de l'islam i, dissortadament, com faig moltes vegades, responc amb un no ho sé. El sufisme és una experiència, dic, experiència directa, experiència de la vida, i l’experiència directa de la vida s’obté vivint. Ja ho saps, tant útil et serà llegir un bon llibre com cuinar un bon plat. Del què es tracta és de que t’avinguis amb el què estàs fent, que t’aferris amb la realitat, que t’identifiquis amb ella, i això tant ho pots fer...

Transformació social / 21.09.2019

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Les declaracions de Najat el Hachmi sobre la conveniència de prohibir el hijab a les escoles m’han portat a la següent reflexió: Penso que la corbata –com potser també ho són els sostenidors– és un autèntic símbol del patriarcat. Que aquesta peça evoca clarament una mentalitat classista i imperialista, i que si hom se la posa, generalment, és per un imperatiu social. El sistema ho imposa. La doctrina capitalista mana. També he pensat que, tot i això, consideraria del tot descabellada la idea de prohibir les corbates en un espai...