16 Set El dhikr silenciós

Normalment, quan practico dicra –dhikr, una invocació sufí que consisteix en repetir la fórmula La ilaha illa Allah, o altres–, acostumo a estar assegut amb les cames creuades i amb els ulls tancats o mig tancats. Recito en veu molt baixa, i realitzo el moviment amb la llengua, encara que no emeto pràcticament cap so.

Però hi ha altres maneres de fer dicra, i especialment me n’agrada una a la qual anomeno dicra silenciós. Es tracta d’una manera molt bonica de fer-ne. Consisteix en no fer la recitació, però escoltar-la en els diferents objectes en els quals pot sentir-se. Si estic caminant, per exemple, el dicra silenciós em permet sentir La ilaha illa Allah en el so de les meves pròpies passes. Si estic quiet, el dicra silenciós em permet sentir la frase en el batec del meu cor.

De vegades el practico quan estic molt cansat. M’estiro i recito La ilaha illa Allah mentalment, i sovint m’adormo mentre ho faig. De vegades el practico quan estic al bosc: el sento en els sons dels ocells, les cigales, o del vent. I és que La ilaha illa Allah es una remor de fons que se sent quan escoltes atentament la naturalesa.