La paradoxa de ser
1186
post-template-default,single,single-post,postid-1186,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

La paradoxa de ser

L’espiritualitat és una aproximació al món que contempla que l’existència és un fenomen paradoxal que se cenyeix al principi yinyang, és a dir, que es conforma per dos aspectes oposats i complementàris. Dues perspectives mútuament excloents coexisteixen; dues perspectives que s’inhibeixen l’una a l’altra tenen lloc simultàniament.

 

A) TOTS SOM U

No hi ha un límit categòric entre els diferents agents que conformen l’existència. Podem distingir les peces que habiten el món, certament, però no les podem delimitar fermament, aïllar o separar de manera definitiva.

Els límits ferms no existeixen. Les coses son canviants i món també ho és. I no canvia el món sense que canviïn les coses i no canvien les coses sense que canviï el món. Tot està lligat fins al punt que res és indissociable.

La unicitat del món és inqüestionable. Res escapa a la realitat una. Tot pertany a un mateix Univers.

 

B) L’UNIVERS ÉS MÚLTIPLE

No hi ha solució de continuïtat entre les peces que conformen el món. Cada existència conté unes propietats que la fan única. No hi ha dos agents de naturalesa idèntica. La unicitat de cada criatura és innegable. Tots som diferents.

La solitud d’un individu arriba a ser extrema. La incomprensió és natural. El què s’observa des d’un punt de vista no pot apreciar-se des dels altres punts de vista. Cada posició és privativa, i les altres posicions estan mancades de la perspectiva que ofereix aquesta posició.

Cada existència té valor en si mateixa, i és necessària en tant a que li ofereix al conjunt de l’existència quelcom que cap altra existència li pot oferir. Cada posició és un centre del món, cada punt de vista ofereix una visió exclusiva del panorama. Cada vivència és una experiència única.

 

LES DUES NATURALESES DE LA UNICITAT EN SÓN UNA

La unicitat del món i la unicitat de cada individu s’exclouen mútuament, aparentment, però tanmateix coexisteixen. L’experiència de cada existent és peculiar i a la vegada, la realitat és una. No pel fet que entre les peces que formen el món no hi hagi solució de continuïtat el món deixa de ser un. I no pel fet que la realitat sigui una l’Univers deixa de ser múltiple.

L’espiritualitat és la paradoxal naturalesa de la realitat que permet que tot sigui u en si mateix i, a la vegada, sigui u amb el món. L’espiritualitat, per tant, depassa la raó, perquè l’admet i la integra, però la transcendeix. L’espiritualitat admet que certa naturalesa del món pot ser coneguda, però també admet el misteri.

 

ENTRE LA CIÈNCIA I EL NIHILISME

L’espiritualitat no s’entrega per complet al misteri, ni tampoc s’aferra al conegut. A diferencia del científic, el coneixement espiritual sap que no podrà abraçar-ho tot i no pretén a reconèixer totes les facetes que la realitat ofereix. No té aquesta fam. Però tampoc té una desgana nihilista, perquè l’espiritualitat no es conforma amb la buidor i el sense sentit. El sentit existeix, les coses tenen la seva raó de ser.

El sentit i el sense sentit es donen la mà. No pel fet que descobrim el sentit de certes coses podrem pensar que podem arribar a comprendre el sentit de tot plegat, i no pel fet d’assumir que no entendrem el sentit de tot plegat haurem de caure a pensar que mai entendrem el sentit de res.

De vegades comprendrem, de vegades haurem d’acceptar les coses sense comprendre-les. De vegades tot quadrarà. D’altres res s’avindrà a res. De vegades trobarem explicacions plausibles. D’altres no. De vegades ens avindrem i trobarem l’harmonia. Altres vegades no.

I no per això ens haurem de conformar a acceptar les coses sense conèixer-les, perquè podem conèixer-les… però tampoc podem pretendre conèixer-ho tot, perquè sempre ens quedaran coses a l’ombra, i serem nosaltres mateixes qui els estarem tapant la llum. Des de la nostra posició no tot queda a la vista.

 

CONEIXEMENT I ACCEPTACIÓ

Perseguir el coneixement i cultivar l’acceptació son les dues característiques del comportament espiritual, que no s’inclina cap a cap de les dues tendències, i les accepta com a pols de tensió en una realitat única però bipolar. Dual però no dualista. Ambivalent però no només plural. Divergent però també convergent.

La realitat és plural i singular a la vegada. Coneguda i misteriosa al mateix temps. Cognoscible i inefable. Quotidiana i excepcional. Meravellosa i mundanal.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies