https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-14,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Escrits curts, Interioritat / 01.02.2020

No vulguis quedar-te en el present. No vulguis aturar el món tal com és en el moment present, com si només fóssim present. Avança. No veus que retenir el que un té, preservar-ho tal com està, és la millor manera d’assegurar-se que ho perdrà? Res és per sempre. Tot canviarà. No vulguis fer que el què tens perduri.   Canvia-ho Anticipa’t. Dona-ho abans de perdre-ho. No vulguis ser qui ja ets. Això ja ho tens i no ho perdràs. que no veus que una vegada has tingut el què ja tens sempre...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Sufisme / 31.01.2020

Madagh és on broten les paraules quan encara no han pres cos. Madagh és una font. Madagh és el cor. I allà al cor no hi ha paraules, encara, només hi ha ocells i somriures, i te i perfums de mil olors, i taronges i un oli d’oliva que només demana una mica de pa. Les paraules venen quan en tornes, de Madagh, quan les coses prenen poc a poc forma de nou i el paradís al que has estat passa a semblar-te com un somni. A Madagh se sent...

Creença, Interioritat, Naturalesa / 30.01.2020

Ho he de reconèixer: tinc creences. I en tinc una de molt forta, que em deixa indefens i em torna inescrutable, però que alhora m’asserena i m'abraça plenament: Estic convençut que el què hi ha a l’altra punta de l’univers, sigui el què sigui, i jo, som una mateixa cosa. No sé quina cosa som. Som univers, suposo, encara que no ho puc saber del cert perquè és tan gran, el què plegats siguem, que em depassa. Crec també, per tant, que en sé molt poc de mi mateix, que sóc...

Déu, Islam, Mort, Perplexitat, Quran, Religió / 27.01.2020

Per la Marta, a qui li he volgut explicar el cel amb el cap i he entès que m'entendria més quan en parlés amb el cor. Aquí ho tens,   El cel és aquí: el paradís és un estat. L’eternitat no està pas desvinculada del temps. No existeix un altre món, com a tal, encara que el cert és que hi ha espais, temps-lloc, que no són l’ara i l’aquí. Podem afirmar que no tots els estats d’existència estan tenint lloc ara mateix, en efecte, però també que només l’ara i l’aquí té presència ara...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Religió / 23.01.2020

El cor és un espai d’interioritat, un espai comú, de tots i de ningú, del cos i d’allò que no és cos. O potser és un porta, més que un espai, perquè més enllà d'ella ja no hi ha espai. En tot cas, el cor és l’espai on allò que pren cos conflueix amb allò que no en té. El cor és l’origen. El cor és el centre. Anar al cor El cor és un espai del qual no vols sortir. Una vegada hi entres, o et poses a la porta...

Interioritat / 23.01.2020

Si tanquem els ulls i visualitzem imatges, en la foscor interna i amb el tercer ull hi veurem formes fetes de llum i foscor, i de vegades fins i tot colors. Ara bé, no ens vindran al cap paraules, perquè una cosa son les imatges i una altra les paraules, i malgrat que sovint es presenten simultàniament això no té perquè ser sempre així. Si tanquem els ulls ho podem comprovar. Tancar els ulls i respirar profundament afavoreix les visualitzacions. per contra, obrir-los i fixar-se en coses promou l’articulació...

Interioritat, Sufisme / 22.01.2020

Esperant el tren. I del tren a l’avió i de l’avió al taxi. Fins a Madagh, a Berkane, Marroc, per carregar les piles, per reconnectar amb un mateix, per fer un reset. Res, quatre dies. Una eternitat, tanmateix. Perquè la cosa no és el quan sinó el com. De tant en tant les persones necessitem apagar-nos, com els telèfons mòbils, fondre’ns en una foscor aparentment oculta. Com els mòbils, de tant en tant necessitem passar per l’endoll i reconnectar-nos. No ho fem per extingir-nos, sinó per tornar a brotar, amb...

Interioritat, Islam, Transformació social / 18.01.2020

Ho diré directament: De vegades val la pena ser incoherent. Quan podria ser-ho? Per exemple, quan trenquem amb una lògica que abans imperava i, fent-ho, se’ns obre una nova coherència, més àmplia i abastadora. El món canvia Quan les coses han canviat, pretendre ser coherent amb el passat significa no admetre que ara l’escenari és un altre. El món canvia, constantment, i el sentit de les coses canvia amb ell. Voler ser coherents amb el nostre passat pot voler dir deixar de ser coherents amb el nostre present. Defensar el mateix que...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies