06 Jun Quan et realitzis t’adonaràs que qui es realitza no ets tu

Quan et realitzis t’adonaràs que qui es realitza no ets tu, sinó la realitat mateixa. No en va la realització és quelcom que té a veure amb la realitat, i amb res més que la realitat. Quan la realització té lloc allò que no és real desapareix.

Ara bé, perquè la realitat s’expressi, es mostri i resulti aprehensible, cal que sigui tu qui es realitza. Cal que esdevingui qui realment ets o has de ser, ja que sense la teva realització no es podria gaudir de la manifestació de la realitat.

Realitzar-se és sentir que la realitat és realitza a través teu. És prendre consciència que la realitat hi és, i que és tal com és. De fet, és gràcies a qui hi ets que pots sentir-ho. Perquè hi hauries de ser, sinó? La relaitat que es realitza vol que hi siguis, per tal que t’adonis que ho fa. Per això fa que l’ajudis a fer-ho.

La realitat es realitza a si mateixa, i només a si mateixa, i per fer-ho vol la teva complicitat, la de tothom, i per això et convida a realitzar-te. Quan et realitzis t’adonaràs com ella es realitza, i que has sigut cridat a realitzar-te per prendre consciència que és ella la que es realitza.

Quan te n’adones despertes en una mena de somni, el mar de la realitat, i perceps que la realitat t’absorbeix, però sense destruir-te, i ets dissols en ella, però sense que desapareguis. Ets i no ets ella: tot el que fas ho fas per ella, tot el que ets ho ets per ella. Només quan esdevens algú pots prendre consciència de que no hi ha res que no sigui ella.

No t’oblidis de la realitat, doncs, i no oblidis tampoc que, per tal de demostrar-te la seva realitat, t’ha escollit a tu. Per manifestar-se en tu t’ha escollit a tu. Per què tu sàpigues qui és, t’ha creat.

Realitza-ho, doncs. Realitza’t.

No és que jo pensi, ja he dit un munt de cops que no penso. Simplement,
m’aturo en una cantonada veient passar el que penso, però no penso el que veig.
El perseguidor, Julio Cortázar