24 Jun Quan ets una espurna de foc i descobreixes la llenya

Quan ets una espurna de foc i descobreixes la llenya frises d’alegria. Descobreixes una immensitat que depassa tot allò que havies pogut imaginar-te. Sents una força vivificadora incommensurable. T’adones que la vida et porta més enllà d’on t’havia portat fins aleshores, t’obre a sentir-la com mai abans t’havia arribat, i t’obres a una perspectiva que abans no havies sigut capaç de considerar.

Ja et sabies generat per un do meravellós. I eres conscient que la meravella de la vida se t’havia volgut mostrar. I en gaudies. Però desconeixies l’abast d’aquesta vida increïble, i de sobte perceps que el gaudi que havies experimentat només és una guspira que encén l’èxtasi que t’impregna, i deixes que la flama t’abraci fins que dissolguis en ella.

No sabies que la força que hi ha dins teu explotaria d’aquesta manera. No eres capaç d’albirar que la llenya faria que explotessin tots els àtoms d’energia que tens dins fins a fondre’ls en una flama extraordinària.

En el moment que vas descobrir que hi eres vas gaudir de la meravellosa experiència de saber que la vida existeix. Et sabies una guspira i en gaudies. El foc ja era viu. Però des que has descobert la llenya i l’alè de la vida us ha insuflat la seva potència has descobert que no és ben be cert que hi siguis, sinó que senzillament ets, i formes part d’allò que és, i la teva energia i la de món en són una de sola. L’aire que us aviva us ha reunit, i aquesta unió us ha aplegat per sempre.

Només hi ha un foc. No hi ha més foc que el de la vida.