https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-19,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creença, Déu, Transformació social / 12.02.2020

No triem. No triem a les persones que ens rodegen i ens estimem. Pot semblar que hem escollit estar amb elles, però de fet, vist amb perspectiva, elles simplement han aparegut a la nostra vida, i per una raó o altra s’hi han quedat i hi han jugat un paper important. Si haguéssim escollit nosaltres, probablement, moltes de les persones que han marxat serien aquí amb nosaltres, i algunes de les que tenim a prop serien ben lluny. Nosaltres, com a persones que som, prenem decisions i emprenem el...

Déu, Mort, Sufisme, Vida / 09.02.2020

La demostració de Déu no arriba mentre nosaltres creguem que tenim existència pròpia, que som quelcom, separadament de la resta de coses, i que la nostra existència significa esdevenir una entitat. Si no deixem de veure’ns a nosaltres mateixos com a coses no podrem apreciar què És Déu. Déu només apareix quan les coses deixen de ser coses. La idea de Déu significa la extinció de les coses com a coses. No hi ha Déu si hi ha coses, perquè Déu és el vincle entre les coses, i aquest...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 09.02.2020

A la Blanca, present tot i la distància   Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...

Interioritat, Naturalesa / 07.02.2020

(aquest escrit complementa l’anterior, i encara que ho sembli, no el contradiu) Qui pot negar a la nostra unicitat particular, si som una cosa diferent a les altres, única? La nostra existència li dóna a la realitat la possibilitat de ser una cosa diferent a la que era sense nosaltres. Les nostres diferències respecte dels altres ens permeten atorgar-li al món la meravella d’una diversitat més àmplia. Qui podria negar que existim com a cosa, malgrat que aquesta existència que tenim depengui, per ser-hi i mantenir-se, de totes les altres existències...

Amor, Creença, Mort, Naturalesa, Vida / 07.02.2020

Ens alimentem d’altres formes de vida, respirem un oxigen que agafem del nostre entorn. Ens pensem que la nostra vida és dins nostre, però alhora sabem que l’aliment que li dona la força per viure és a fora seu. Per què seguim creient, aleshores, que la nostra vida és realment nostra, i que és el nostre cos el que la sosté, si tant depèn d’allò que té lloc a dins com a fora seu? La nostra vida, totes les vides, son sostingudes per allò té lloc dins d’un cos, però...

Amor, Creença, Déu / 07.02.2020

Si per Déu entenem allò ha fet i fa que ara mateix podem estar aquí vol dir que Déu tant pot ser vist com un patriarca creador que genera l’univers en set dies, com que el considerem el motor del Big Bang i de l’evolució de l’especies, o que l’entenguem com la mare de totes les coses. Amb això no m'hi fico, cadascú sabrà com ho veu. Senzillament defenso que, com a fet creador, Déu pot ser qualsevol cosa, coneguda o desconeguda per nosaltres, i que per acceptar-lo només...

Interioritat, Islam, Quran, Terminologia / 06.02.2020

L’agonia del moribund portarà la veritat: “Heus aquí el què havies esquivat” Alcorà, 50:19 El hijab té més a veure amb una cortina que amb un mocador. Un hijab és un vel, i es fa servir, com una cortina per tapar o protegir una cosa, com el taló en un teatre o la paret amb icones d’una església ortodoxa. Rere el vel s’hi troba quelcom que per alguna vol romandre ocult. Posem vels, per exemple, per tapar les nostres porqueries i procurar així que aquestes no esquitxin als altres. La protecció també...

Amor, Creença, Transformació social / 02.02.2020

Aquest diagrama corre per les xarxes socials, i així com altres vegades havia deixat que passés de llarg, aquesta vegada el comparteixo. I penso en els altres, i em dic, suposo, que ells saben coses que jo mai no sabré, i aleshores pregunto: perquè ens atrevim a dir tan fàcilment que no son certes, les coses que desconeixem? No podríem atorgar-los el benefici del dubte, a les coses que se’ns escapen? Fins i tot les afirmacions que s’oposen a les que nosaltres sabem tenen possibilitat de ser certes, també,...

Escrits curts, Interioritat / 01.02.2020

No vulguis quedar-te en el present. No vulguis aturar el món tal com és en el moment present, com si només fóssim present. Avança. No veus que retenir el que un té, preservar-ho tal com està, és la millor manera d’assegurar-se que ho perdrà? Res és per sempre. Tot canviarà. No vulguis fer que el què tens perduri.   Canvia-ho Anticipa’t. Dona-ho abans de perdre-ho. No vulguis ser qui ja ets. Això ja ho tens i no ho perdràs. que no veus que una vegada has tingut el què ja tens sempre...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies