https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-38,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Déu, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Vida / 10.05.2020

Perquè penses en Déu?, em va preguntar després d’uns instants de silenci. Em sorprèn molt que tinguis al cap una idea com aquesta. No vaig saber què respondre, em vaig quedar en blanc. Per mi, Déu era senzillament una necessitat. Sentia que era indispensable pensar-hi i tenir-lo en compte…. i ho era perquè sí. No tenia cap justificació. I la pregunta va quedar sense resposta, però no va quedar oblidada. Avui, mentre meditava, mentre pensava en Déu, m’ha vingut això al cap.La sensació més agradable, el plaer més granImagina com...

Déu, Islam, Naturalesa, Quran, Terminologia, Transformació social, Vida / 10.05.2020

Et gires i mires cap a una altra banda. Poses l’ull on saps que no hi passa res. Així és com comença un a alienar-se a si mateix.   El sistema t’engoleix I diràs que és culpa del sistema, que té una força impressionant. en efecte, la seva manera de fer ens homogeneïtza, ens empeny a passar pel tub i a deixar de ser qui som...

Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 08.05.2020

A la Lucía, que m'ha ensenyat aquesta manera de veure les coses  Hem viscut dies en els quals hem hagut de deixar moltes coses. N’hem deixat de fer, n’hem deixat de tenir, i ens n’hem perdut moltes. Però això no només ens ha fet descobrir la precarietat, sinó també l’abundància: Deia Laozi que només es pot conèixer la bellesa si també es coneix la lletgesa, i Rumi insistia en que no podem conèixer l’amor sense conèixer, també, el dolor. No hi ha un yin sense un yang, i això vol...

Interioritat, Islam, Naturalesa, Quran, Terminologia, Vida / 08.05.2020

En una presentació via teleconferència he parlat sobre el confinament i el Ramadà. Per fer-ho, m'he servit de l'escrit que vaig publicar la setmana passada, titulat La llavor en el novè mes: el Ramadà és fèrtil i que ja vaig publicar en aquest mateix blog.   La naturalesa comú del confinament i ramadà Confinament i Ramadà son dues realitats que ens conviden a realitzar processos d’una naturalesa similar: Tant l'un com l'altre ens inciten a que deixem de fer coses. Si del què es tracta és de suportar el millor possible aquests...

Naturalesa, Perplexitat, Vida / 03.05.2020

No cal anar-les a buscar, les coses, perquè venen soles. Naturalment, les coses que venen son les que venen, no les que esperàvem… però de venir-ne, en venen. Podria ser que no fos gens absurd prestar atenció al què la vida té per nosaltres. De fet, em sembla un comportament molt assenyat. Si la vida suscita, de fet, potser és perquè vol esperonar-nos en una direcció o altra. Si això fos així, perquè no hauríem de voler atendre al què ens proposa? Perquè no hauríem d’obrir-nos al què vol...

Perplexitat, Terminologia, Vida / 03.05.2020

De vegades sembla que vivim desconnectats de la vida. Altres vegades, en canvi, sembla que, d’alguna manera o altra, ens hi hem apropat més. Per una estranya raó, aquesta vida que sembla que sempre és amb nosaltres, de vegades ens resulta més propera i de vegades se’ns fa estranya.Alienats o desperts De vegades estem alienats. No hi ha dubte que quan això passa estem vivim, igualment: respirem i mengem, dormim i treballem. Però no Vivim, no gaudim de la vida en majúscules. Som cossos en moviment, però tenim l’esperit...

Interioritat, Perplexitat, Terminologia, Vida / 02.05.2020

El camí de l’existència a la realitat es pot descriure en tres etapes. A mesura que s'avança en aquest camí de tres fases i es penetra la realitat, aquesta ens revela que la seva capa més externa i superficial és allò que anomenem existència, però que dintre seu encara hi ha espai per un nucli transcendent i un espai intermig. Potser abans que res hauria de definir què entenc per realitat i existència, encara que de fet ja ho he començat a dibuixar: L’existència és la capa més externa...

Meditació, Perplexitat, Terminologia, Vida / 01.05.2020

Quan recito a consciencia, en veu baixa, m’adono que es desperten cèl·lules del meu cos que estaven adormides. Aleshores hi poso encara mes atenció. Afino la respiració, pujo el volum de la veu interna, i segueixo fent la invocació, en veu baixa.El record De sobte em ve al cap algun record, que deixo marxar però que recordo. O em ve al cap alguna imatge. Per exemple, la d’un estel fugaç. I marxa i em deixa sol de nou. Repetint. Invocant. Recitant. Despertant. Prenent consciencia. La pràctica és sempre la mateixa. Cada...

Amor, Creença, Interioritat, Islam, Transformació social, Vida / 01.05.2020

Deixa de perseguir les coses. No et preocupis. Si son per tu, realment, ja t’aniran al darrere  Donar-se temps és donar-se amor. Donar-se temps és prestar atenció a les coses. La pressa mata, recordo que em deien de més jove.La pressa mata La pressa mata, em repeteixo a mi mateix per dins. I la veu interna em recorda que les coses fetes a poc a poc, prenen més vida. No és que accelerar-les les mati, més aviat és que alentir-les les aviva. La vida hi és i té el seu tempo, retrobar-lo...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies