La sensació més agradable, el plaer més gran - Sufi.cat
3412
post-template-default,single,single-post,postid-3412,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
La sensació més agradable, el plaer més gran. Déu

La sensació més agradable, el plaer més gran

Perquè penses en Déu?, em va preguntar després d’uns instants de silenci. Em sorprèn molt que tinguis al cap una idea com aquesta.

No vaig saber què respondre, em vaig quedar en blanc. Per mi, Déu era senzillament una necessitat. Sentia que era indispensable pensar-hi i tenir-lo en compte…. i ho era perquè sí. No tenia cap justificació.

I la pregunta va quedar sense resposta, però no va quedar oblidada. Avui, mentre meditava, mentre pensava en Déu, m’ha vingut això al cap.

La sensació més agradable, el plaer més gran

Imagina com del ser el més gran dels plaers. Intenta sentir la sensació mes agradable possible. Posa’t còmode. Fes el possible per gaudir del moment.

Pensa en el contacte més agradable, la carícia més plaent, la sensació física que més et podria fer gaudir. Imagina’t la imatge més bella, els colors més brillants, la llum més radiant. Intenta imaginar-te el so més dolç, la melodia més bonica, l’harmonia que més atrapa.

Imagina-ho, visualitza-ho, prova de sentir-ho. Entregat a aquestes sensacions.

La veritat més inequívoca, la sinceritat més transparent

Imagina que poguessis proclamar la veritat més inequívoca, que la teva veu fos capaç de declarar-se amb la sinceritat me´s transparent. Pensa en la certesa més sorprenent. En la perplexitat mental més oberta. Imagina que es trenquen tots els límits i apareix la claredat mes diàfana.

Imagina que et pot venir al cap la idea més inspirada, que el teu pensament pot percebre que una satisfacció intel·lectual inexplicable. Intenta donar-li forma al més gran dels reptes lògics. Pensa com deu ser el coneixement més refinat, més ampli, més complet, més coherent, més integral.

Imagina la magnitud més gran. Pensa en la grandesa més abastadora. Imagina que és dins teu. Imaginat que allò que no hi cap en tot l’univers té cabuda dins teu, en aquest espai d’interioritat anomenat cor.

La resposta

Amic, crec que avui tinc una resposta per donar-te. Quan penso en Déu me l’imagino encara més gran que tot això. Més gran i més bell, més clar i més cert. Més transparent i més visible, més viu i les real, més intens i més agradable. Més tangible i vivificable, més personal i més íntim. Més directe i més present.

Perquè no m’hauria de fascinar, aleshores? En quina altra cosa hi hauria de posar el focus?

Tags:
,
No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies