13 Mai La vida, un intercanvi productiu

Agafo aire. Permeto que circuli per tot el meu cos. Exhalo.

Quan expulso l’aire, m’hi entrego per complet. Em buido. Sento que m’he lliurat plenament a la respiració, però de fet només he deixat que l’aire seguís el seu camí per si mateix. És ell qui m’alimenta, és ell qui em dona vida, és ell qui em permet que em conegui, és ell qui aporta consciència.

Entrega

En exhalar, he impregnat l’alè de tota la meva essència. L’he omplert amb tot el que hi dins meu. Amb la millor de les meves intencions, ho he regalat tot al món. Respiro per viure, i com que la vida m’ho dona tot, vull retornar-li tot a ella.

Inhalo de nou i sento que l’aire que abans havia expulsat em torna, però mil vegades més net i pur. He tret el millor que tenia dins i, com a contrapartida, rebo quelcom infinitament millor. Em sento enormement afortunat, plenament nodrit i alimentat. Em sento viu. M’identifico amb la vida i sé que sóc qui sóc per ella. Sóc per ella, hi sóc si hi és ella.

Ben mirat, qui hi és, és ella. Qui viu, és ella, i ho fa a través més com ho fa a través dels altres. Jo sóc per ella una oportunitat perquè es conegui, són espai perquè es contragui, perquè s’hi emmotlli i hi ressoni. Soc un instrument al seu servei, i em sento orgullós de ser u amb ella, perquè m’adono que l’entrega és el que m’omple.

Qui sóc jo?

Em pregunto qui sóc jo, si l’organisme que acull aquesta vida, o l’alè que hi circula, perquè percebo que sense aquesta trobada entre un i altre jo no podria pas existir, i fins i tot sóc més aquest altre que el jo que m’havia cregut.

Sóc la vida, doncs, quan circula pel meu cos. M’entrego plenament a la trobada amb la Vida, en majúscules, perquè la meva no és sense ella. Deixo enrere qualsevol altra ambició. Només vull obrir-me a l’intercanvi. La vida és intercanvi i aquest intercanvi és productiu. Obrir-se a la vida només pot ser beneficiós. Quan ho dones tot t’adones que no perds pas res. Tot ho guanyes, quan t’entregues a la vida.

La Vida dona vida

Per cada lloc on passa, la Vida dona vida. L’alè reparteix vida a cada indret on s’endinsa. A cada moment, es descobreix d’una nova manera, adquireix nova experiència, es transforma i així és com aprèn a conèixer-se a si mateixa.

La Vida descobreix què es la vida a mesura que avança. La Vida aprèn de la vida mentre es belluga. Quan circula s’enriqueix. Quan penetra i surt dels cossos aprèn com són les seves formes, descobreix els seus racons, identifica els seus bloquejos i promou els seus alliberaments. Vull servir a aquest objectiu, com a vida, per servir-li a la Vida com desitja.

La vida en surt sempre reforçada, del seu propi procés vital. Sempre va cap endavant, mai enrere. No va mai cap al passat. El seu camí només avança i acumula experiència, progressa i prospera.

La vida, un intercanvi productiu

La Vida és un camí que sempre avança, i que ho fa a través de l’intercanvi. A cada canvi que té lloc en el curs del seu desenvolupament realitza una nova descoberta: les experiències s’acabalen sense fi, la seva riquesa és absoluta.

Quan respirem intercanviem Vida amb el nostre voltant. En fer-ho, en sortim sempre reforçats, i també el nostre entorn se’n beneficia: l’intercanvi de vida és sempre productiu. La Vida viu d’això, de fet, i així és com el seu camí va sempre endavant.

I amb ella avancem nosaltres, tots nosaltres, que no som res si no hi és ella, i ho som tot si ens donem plenament a ella.