Espiritualitat i acció - Sufi.cat
3433
post-template-default,single,single-post,postid-3433,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Espiritualitat i acció. Consciència, hàbits

Espiritualitat i acció

Sovint la via espiritual és concebuda com un procés contemplatiu. Hi estic d’acord, però igualment penso que podríem dir que es tracta d’una via d’acció. Indiscutiblement, espiritualitat i acció van de la mà.

La realització de l’acció

El què fem és important. Això, des de l’espiritualitat ho defensa tothom. El què fem és tant important com el què observem, com el què diem i com el què pensem. De fet, tot allò que contemplem, allò que pensem i allò que diem pertany, en sentit estricte, a allò que fem.

Tot allò que es realitza té a veure amb l’acció, i no hi ha dubte que la via espiritualitat és un camí de realització.

Tot és acció

Realització vol dir efectuació. Per realitzar cal dur a terme. Perquè la realització sigui una realitat, cal que tingui lloc. Així de simple. Com tot: no hi ha res, en aquest món, que no pertanyi a l’ordre de les accions.

Cada una de les nostres realitzacions és sempre una acció. No podem no actuar. La vida implica moviment.

Si entenem que l’espiritualitat és quelcom que ens acosta a l’essència de la vida, que ens aferra als seus fonaments més bàsics, hem d’acceptar que l’espiritualitat té a veure amb l’acció.

Espiritualitat i acció

L’espiritualitat remet a la força que emana de la font que genera les accions. Apreciar l’espiritualitat és sentir-se identificat amb els propis gestos i pensaments. Estimar l’espiritualitat és estimar la vida, i estimar la vida és estimar el seu procés, els seus canvis.

La via espiritual hi és perquè que la segueix s’acosti cada vegada més a un estat de transparència, de sinceritat, de veritat. Acostar-se a la realitat de les coses és, precisament, apreciar-ne la seva vives, la seva mutabilitat constant. No és espiritualitat allò que ens allunya de la vida, allò que ens porta a veure-la des de fora, com un fenomen extern. L’espiritualitat i la immobilitat no tenen res a veure.

L’espiritualitat ens porta a estar més a prop de les nostres pròpies accions, a prendre’n més consciència, a fer-les amb més atenció, a dirigir-hi tota la nostra atenció.

Espiritualitat: consciència de les accions

Prendre consciència de les accions que realitzem, com les realitzem, perquè ho fem, quin sentit té que el fet les realitzem, etc. vet aquí la raó de ser de l’espiritualitat. L’espiritualitat hi és perquè les nostres accions millorin progressivament. És a dir, en això de l’espiritualitat, es tracta de que cada cop duguem a terme les accions amb més precisió.

El camí espiritual és una via d’acció. L’espiritualitat porta al perfeccionament de les accions humanes. Per a fer-ho possible, naturalment, la contemplació hi juga un rol important: la contemplació és la consciència, i la consciència és indispensable si es vol realitzar un procés de perfeccionament.

Els hàbits

Una de les eines a través de les quals l’espiritualitat ens ajuda a millorar les nostres accions és el ritus. El paper del ritus és clau: poc a poc va transformant a les persones.

El ritus transformen a persones. Poc a poc aconsegueixen fer que les accions de les persones que canviïn, i siguin més directes, més útils, més sinceres i clares. Ara bé, és probable que això no s’ho cregui qui no practiqui els ritus d’una manera inequívoca. Aquí està la gràcia, precisament: l’aportació dels ritus s’aprecia amb els ritus. A qui no els practica li poden semblar inútils.

Però no ho son. Ans al contrari, practicar-los transforma les persones, i les porta a comportar-se d’acord als grans valors universals que, a tot arreu i en totes les èpoques, han sigut considerats sagrats.

La transformació a través de l’espiritualitat

A estar en pau en el món, a ser just i equitatiu, a ser solidari, compassiu i empàtic se n’aprèn. De tot això se’n pot aprendre, i els ritus son exercicis que ensenyen a fer-ho. No ho fan de manera directa, aparentment, perquè com a pràctiques van dirigides a la font d’on les accions emanen.

És precisament per això que tenen efecte sobre elles: en acostar a la font que mobilitza la vida, que l’esperona i la transforma, els ritus ajusten els moviments i els refinen. Com més a la vora de la font tingui lloc una operació determinada més canviarà l’aspecte del riu sencer.

Si la via espiritual té un sentit aquí i ara, és el d’obrir un espai al cor de les persones –a través dels ritus– i transformar-les, per tal que les seves accions siguin beneficioses per tothom.

El món n’ha de sortir reforçat, del procés espiritual de les persones. Això només és possible si l’espiritualitat de les persones té a veure les seves accions.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies