El confinament i el Ramadà, experiències transformadores - Sufi.cat
3381
post-template-default,single,single-post,postid-3381,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
El confinament el Ramadà experiències transformadores. Dejuni

El confinament i el Ramadà, experiències transformadores

En una presentació via teleconferència he parlat sobre el confinament i el Ramadà. Per fer-ho, m’he servit de l’escrit que vaig publicar la setmana passada, titulat La llavor en el novè mes: el Ramadà és fèrtil i que ja vaig publicar en aquest mateix blog.

 

La naturalesa comú del confinament i ramadà

Confinament i Ramadà son dues realitats que ens conviden a realitzar processos d’una naturalesa similar: Tant l’un com l’altre ens inciten a que deixem de fer coses.

Si del què es tracta és de suportar el millor possible aquests dos processos i, encara més, de sortir-ne reforçats, la qüestió és aprendre a buidar-se.

Què és buidar-se? Perquè ho hauríem de fer?

Quin sentit té deixar certes coses de banda? Perquè ens volem buidar? Per salut, per un banda: ens hem confinat per protegir-nos els uns als altres. Estem evitant propagar un agent víric contagiós. Això implica un gran sacrifici: deixem de veure la família i les persones que estimem, perdem la nostra feina, o en part, no podem fer trobades com la d’avui de manera presencial, etc.

Pel Ramadà també ens buidem. Principalment, deixem d’ingerir aliment. Per unes hores, fem que dins dels nostres cossos no hi entri res. Ara bé, el sentit del Ramadà va molt més enllà del fisiològic: Ramadà és una invitació a deixar de dur a terme certes accions que tenen a veure amb l’ego. Ens buidem de baralles i discussions, deixem de banda els pensaments que poden ser ofensius, no entrem en disputes, etc.

Tot això ho fem per descobrir què hi ha en el nostre cor. És a dir, es tracta de veure què hi queda, dins de la nostra psique, quan l’hem buidat de tot allò que té a veure amb l’egoisme. Podríem dir que del cor en sorgeix una veu que ens diu coses més essencials que no pas els missatges que ens arriben de l’ego.

De l’ego al cor

Per definir-ho breument, l’ego és la creença en una individualitat irreal. L’ego no és una objecte, és una manera de veure les coses producte d’una confusió: és la percepció de que l’individu està al marge de la realitat externa. L’ego ens diu que el món com un objecte aliè a nosaltres.

El cert és que això no és així. La realitat de l’existència ens transcendeix com a individus. L’existència dels individus no està separada de la del món. Quan ens desfem de les falses creences de l’ego descobrim un espai d’interioritat més profund: el cor. Quan deixem d’aferrar-nos a la perspectiva més superficials i egoístiques ens obrim a un espai on les coses es revelen més profundes i essencials.

Diu l’Alcorà (8:30): «Ells maquinaven, però Al·là també feia projectes, i Al·là, Déu, és el millor dels maquinadors.» (wa yamkurûna wa yamkuru llâhu wa llâhu khayrul mâkirîn). Podem maquinar des de l’ego, confabular pel benefici propi, o podem entregar-nos a la força que ens dirigeix i que ens guia.

Sense buit

En buidar-nos, per tant, veiem que no ens quedem buits. Gràcies al Ramadà i degut al confinament ens hem desprès de moltes coses… però també ens hem adonat que alguna cosa queda: No ens hem extingit, no s’ha acabat el món.

El què en queda, passat el període de confinament i de Ramadà, és com una llavor. És una força potencia petita i tancada en si mateixa, però que pot créixer i desenvolupar-se si li donem espai per que ho faci.

Si cultivem la petita llavor, donarà els seus fruits.

Una experiència transformadora

Les experiències del Ramadà i del confinament són, per tant, experiències transformadores. No són un sacrifici sense sentit, no es tracta d’esforços inútils. Realitzar-los ens transforma, i a través de la nostre transformació el món també canvia.

Som del món, pertanyem al món. No n’estem al marge, de la realitat que ens envolta. En canviar nosaltres canvia el món que ens envolta. L’Alcorà (13:11) diu que «Déu no modifica l’estat d’un poble fins que els individus que el componen no es modifiquen a si mateixos». (innal·laha la yugayyiru ma biqaumin hatta yugayyiru ma bi anfusihim).

Ya mubdi

En temps de confinament el Ramadà pot resultar doblement difícil, per la soledat amb la qual l’hem de viure.

Però aquí estem, fent-nos costat els uns als altres, amb l’esperança que els beneficis i les benediccions de Ramadà siguin generoses i compassives. Que Al·là escolti les nostres súpliques! Que les paraules que invoquem, que són les paraules que Ell ens ha revelat, ressonin ben clarament a través d’aquests altaveus i arribin a tocar molts cors… per obrir-los i que es pugui descobrir la llavor, fèrtil i productiva, que hi ha en ells!

Ya Mubdi! Que comenci una nova etapa, de pau i harmonia! Siguem còmplices d’aquesta nova època que ara comença. De ben segur, serà diferent a la que teníem fins ara. Participem activament d’aquest canvi, i siguem el vehicle de la transformació cap a la pau, el benestar, la salut, l’harmonia i la convivència!

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies