Al Marcel, que es va fer vell de joveAmb el temps he après una gran lliçó que no vaig aprendre a escola: el valor de l’amistat amb persones de diferents edats. Fer-hi equip, confiar-hi, connectar...
A la Zakiya, font d’inspiracióEt poses a caminar. T’observo. Has donat el primer pas amb l’esquerra i alternativament avances amb la dreta i amb l’esquerra. Sempre fas un pas amb cada peu. Em quedo meravellat. Sembla senzill però no ho és gens. El teu pes s’inclina ara cap aquí, ara cap allà, d’una manera misteriosa. M’aixeco i decideixo gaudir, en primera persona, d’aquest art sublim que és el moviment. Em poso a caminar per la platja amb la mateixa cura que camina un acròbata sobre de la corda fluixa....
La teoria del yinyang ens parla de la unicitat i de la pluralitat. “Un yin i un yang son el dao”, diu l’Yijing, de manera que tenim una cosa a la qual podem anomenar dao, que és una unitat, i també tenim el yin i el yang, que en si també son unitats, però que remeten a la pluralitat, perquè l’existència de l’un depèn de la de l’altre. En funció de si una cosa es veu a si mateixa, posem per cas, com a yin, o com a part...
A la RínxolsDiu l’Alcorà que Al·là és la realitat, al Haqq, i la realitat és la veritat de les coses tal com son. L’existència és real –aquesta és la premissa i el punt de trobada– i el treball espiritual del muslim consisteix en afinar-se per participar, de manera conscient, de l’efectivitat de l’existència, de la seva naturalesa real, la seva vertadera qualitat. En el camí espiritual no es tracta de pretendre abastar tota la realitat o de conquerir tota veritat, sinó d’acceptar participar d’ella, i de sentir-s’hi a gust....
Hi ha qui diu que la realitat és subjectiva. La teva veritat pot diferir de la meva, i per tant cadascú viu la seva realitat. Jo discrepo. Admeto que vivim vides diferents, però això no em porta a pensar que vivim realitats diferents, paral·leles o inconnexes. Crec en la unicitat de la realitat i també crec en la pluralitat d’existències. Crec, però, que el fet de la pluralitat –és a dir, que les formes que prenen existència són sempre diverses entre si– no està dotat del mateix grau de profunditat,...
Ja no faig servir el bolígraf per escriure a l’agenda. Fa temps que m’he passat al llapis, perquè sé que bona part de les coses que hi apunto hauran de canviar de lloc, o directament les hauré d’esborrar. Suposo que als polítics els passa el mateix. Tots vivim la mateixa realitat. Tots hem d'estar disposats a improvisar. Improvisem. Tant els polítics com nosaltres. Ara més que mai, i potser cada cop més. I no és dolent fer-ho, de fet. Al contrari. Hi ha situacions en les quals fer-ho és...
En qualsevol espai s’hi pot celebrar una missa. Tots els llocs són bons perquè els musulmans hi facin la salat, l’oració. A tot arreu s’hi pot resar, meditar i invocar a Déu. Un espai de culte, de fet, no és més que un espai que serveix per permetre que aquestes activitats es realitzin de manera pràctica. Només això.Un lloc de culte no és un espai sagrat El creador ha donat existència als mons. Tota la creació és sagrada, naturalment, perquè és manifestació de la força de la divinitat. Tot...
A François Cheng, amb admiració Pensem que dotem de sentit el que no en té perquè no sabem apreciar que el sentit és inherent a la pròpia cosa. Si a quelcom li manqués el sentit no existiria. El sentit permet ser. La naturalesa interna de quelcom és el sentit que la fa possible. El sentit és la raó de ser de l’existència, i aquesta s’expressa en el rumb que pren: El sentit és manifesta en la direcció. No cal pas construir allò que ja és realitat. No cal dotar de sentit...
Sovint parlem de les creences, però seria rellevant concretar una mica la noció perquè no tothom l'entén de la mateixa manera. Sovint es considera que es tracta d’un conjunt d’idees que pertanyen al regne de les idees, i que poder estar deslligada dels comportaments. Res més lluny de la realitat: La creença i l'acció són dues cares d'una mateixa moneda.La creença rere els actes La teva creença no es conforma de les idees en les quals penses que creus, sinó dels valors que els teus actes reflecteixen, dels principis que...
Fa dos dies que no para de nevar. S’ha acumulat casi mig metre de neu. Un camió llevaneu ha passat fa unes dues hores, però la carretera ja torna a estar ben coberta. No es pot circular, es veu que ens han dit els bombers. Estem bloquejats, penso. Ens hem quedat aïllats. Demà no aniré a treballar, i ens nens no aniran a escola. Avisaré a tothom.Aïllats Sense capficar-me gaire, medito si hauria d’estar preocupat. Concloc que no, i segueixo tranquil. Camino trepitjant la neu, donant tombs cap enlloc, mentre...