12 Gen Si encara no ens hem sentit

A François Cheng, amb admiració

Pensem que dotem de sentit el que no en té perquè no sabem apreciar que el sentit és inherent a la pròpia cosa. Si a quelcom li manqués el sentit no existiria. El sentit permet ser.

La naturalesa interna de quelcom és el sentit que la fa possible. El sentit és la raó de ser de l’existència, i aquesta s’expressa en el rumb que pren: El sentit és manifesta en la direcció.

No cal pas construir allò que ja és realitat. No cal dotar de sentit allò que ja en té: només cal adonar-se que la seva manera de fer-se en el revela. Tot comportament revela un sentit intern.

Només voldria completar-se algú que se sentís incomplet, algú que no veiés que el que fa li indica qui és. Si té una sensació d’incompletesa és perquè no s’ha sentit la plenitud. Sentir és percebre. Percebre és experimentar el sentit.

Sentir és experimentar

Tot és tal com és. Aquest és el sentit de cada cosa. Tot va cap on ha d’anar. Aquest és el sentit de cada cosa. Tot és percebut tal com és manifesta. Aquest és el sentit de l’existència.

Si les vides d’avui solen estar tan buides és perquè es busca el sentit en quelcom que les pròpies vides no tenen. El futur, l’espai exterior, el més enllà. Si persegueixes la plenitud en l’exterior mai l’abastaràs.

Potser hem de deixar de creure que no hi és, allò que perseguim. Potser hem de renunciar a conquerir-ho. Potser ja en tenim prou, amb tot el que tenim. Potser el sentit del que fem ja està present en nosaltres mateixos. Potser pel simple fet de se-hi ja tenim el que busquem. Ens hem parat a sentir-ho? Ens hem aturar a escoltar-nos, o no ens hem sentit?

Si encara no ens hem sentit

Si no ens hem sentit, encara som a temps de fer-ho. El sentit ens acompanya. Si ens hi fixem, sentirem que aflora, de dins nostre, i veurem cap a on ens mou. El sentit no és altra cosa que allò percebut. El sentit es fa present, es realitza, s’omple, avança, deixa rastre… i desapareix tal com ha sorgit. Inefable, es fa present i es realitza..

El sentit és viu en si mateix. Té la seva pròpia naturalesa interna. La seva pròpia propensió. El seu sabor. No es tracta d’imposar que sigui d’una manera determinada, sinó de participar de la seva existència. Som u amb ell. Som el vehicle a través del qual es realitza. Som el cap que el reconeix, el cor que el percep i les cames que el belluguen.

El sentit és amb nosaltres des de sempre. Desatendre’l o provar de bloquejar-lo només pot fer-nos mal, perquè no podem ser sense ell. Imposar-se al sentit és condemnar-se a un mateix. El millor que podem fer és oferir-nos a servir-lo, obrir-nos a sentir-lo i permetre que ens travessi per tal que ens porti allí on va, de portar-lo on ens digui. I ser u amb ell.

No hi ha felicitat més gran.