25 març Un estat (el sabor de l’espiritualitat)

Del què es tracta és de trobar un estat.

En l’espiritualitat, no importa gaire el què o el com, si s’assoleix l’estat, que és allò que els sufís anomenen el sabor.

Degustar el sabor és el què; assaborint-lo és el com. Res més. No cal preguntar-se excessivament pel què i pel com, perquè aleshores hom pot arribar a perdre’s en aquest què i en aquest com.

El sabor de l’espiritualitat

Més que el mètode i la cosa, doncs, del què es tracta és d’allò que aquest mètode o aquesta cosa aporten: l’estat, el gust, el so.

I es tracta de gaudir-ne, de contemplar-ho, de veure-ho, d’adonar-se’n, de saber-ho, de ser-ne conscient. Res més, perquè tot, en l’espiritualitat, es redueix a aquest estat.