Vestir la nuesa. Dotar de veu l’inenarrable
Dins nostre s’hi troba una ànima sincera. No hi ha mentida que l’alteri ni suborn que la transformi. És tal com és, no pot avariar-se. Això sí, pot quedar ocultada. Pot ser que romangui eclipsada. Pot passar desapercebuda i resultar inadvertida. La seva naturalesa és silenciosa, la seva forma desvestida, la seva essència és casi insípida. Però és real i sempre-viva. Descobrir-la és una meravella, cuidar-la és un esforç. Recordar-la és un propòsit, i vestir-la és possible. Fer que la nuesa comparegui és vestir-la amb les seves pròpies pells. Sembla...