21 Mai Preparar-se per la mort, aprehendre la vida

Totes les coses són peridores, llevat d’Ell, l’únic.
Ell té el judici de totes les coses!
A Ell tornareu, per ser jutjats.
Alcorà, 28:88

La mort és indefugible. Tothom haurà de passar, tard o d’hora, a través d’ella. Travessar la mort és una de les condicions que tota criatura ha d’assumir. Prendre’n consciència és més que recomanable, mentre que evitar pensar-hi només serveix per postergar un pensament que no podem eludir per sempre.

Enfrontar-s’hi és acceptar aquesta veritat. Pensar en la mort és assumir la seva inevitabilitat. Acceptar que la mort arribarà no té a veure amb desitjar-la, ni tampoc amb esquivar-la. Simplement, és obrir-s’hi, assumir-la.

Potser l’hora de la mort ens és desconeguda, però no ho és el fet de la mort en sí. De la mort en tenim plena certesa, tanta com del fet de la vida. No tenir-ho present seria no mirar a la veritat de la cara.

La certesa de la mort

Si bé del fet ineludible de la mort en tenim plena certesa, del què ja no en tenim certesa és de què ens trobarem quan arribi l’hora de trobar-nos amb ella.

Amb la mort se’ns revelaran moltes coses que ara no som capaços de copsar. En morir obtindrem coneixement, i podrem entendre moltes de les coses que ara no som capaços d’entendre. Serem capaços de jutjar.

Preparar-se per l’altra vida és obrir-se a les revelacions que arribaran amb la mort. És anticipar el màxim possible les veritats que arribaran quan arribi l’hora de la mort.

Preparar-se per la mort, aprehendre la vida

Preparar-se per la mort és fer l’esforç viure amb la consciència plena. És provar d’aprehendre que cada acte pot amagar quelcom ocult. És intentar que el què passa desapercebut sigui mínim possible. Així a l’hora de la mort el judici no ens sorprendrà.

Viure amb la consciència de la mort és preparar-se pel dia després, perquè tot el què té lloc en aquest món determina què passarà quan en marxem.

En vida podem intentar anticipar les revelacions que arribaran amb la mort. Preparar-se per la mort, per tant, és el mateix que viure una vida plena, perquè és posar-hi cura, és apreciar-la el màxim possible, fixar-s’hi tant com es pugui. Tenir present el fet de la mort no serveix per altra cosa que per valorar la vida i disposar-se a aprehendre-la de la millor manera possible.