De com la mort assisteix a la Vida - Sufi.cat
1503
post-template-default,single,single-post,postid-1503,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
mort, vida

De com la mort assisteix a la Vida

De com la mort assisteix a la Vida –la gran Vida, la Vida escrita en majúscules, aquella Vida que no és nostra sinó de tots els éssers que estem vius o que hem viscut– perquè la canvia de forma.

Si entenem que la Vida no és la menuda existència individual d’una criatura, sinó la força que l’aviva, podem apreciar la mort com allò que l’ajuda en el seu procés de transformació.

La mort permet la continuïtat d’aquella Vida que passa a través nostre. Gràcies a la mort, la Vida pot seguir el séu camí més enllà de nosaltres. Sense la transformació que provoca la mort no hi hauria Vida, només vides… i tampoc. Ni tan sols això, perquè les vides depenen de la Vida, ja que no són altra cosa que formes que pren Ella, la Vida Gran, la Vida en majúscules, la Vida eterna de la qual formem part i que no s’encalla en nosaltres… però en nosaltres ha brillat.

I s’ha mostrat; i l’hem reconegut.

Tags:
,
No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies