20 Mai El sufisme, una espiritualitat per als nostres temps

El sufí és fill del seu temps, coneix l’instant
Mounir Al Kadiri Boutchich

Tota espiritualitat viva, si és realment viva, prové d’una mateixa font i porta de nou a aquesta mateixa font. Espiritualitat és sinònim d’experiència de la unicitat. No podríem dir que una espiritualitat és millor que una altra, per tant, perquè una espiritualitat només és bona si es realitza, si s’efectua, si mena a l’indret d’on prové.

En aquest sentit, el sufisme no és diferent de les altres espiritualitats. Només ho és en les seves formes, i el seu mètode, val a dir-ho, és molt fàcil i accessible. S’adapta a tothom i a totes les circumstàncies. No exclou ningú ni obliga a revestir-se d’una manera concreta: la diversitat és inherent al sufisme. La naturalesa de cada criatura és particular, i el sufisme no pretén, en cap moment, trepitjar la unicitat de cada individu.

La individualitat, un signe dels temps

En els temps que corren, la individualitat està molt valorada. El sufisme no obliga ningú a deixar-la de banda. El sufisme no aliena, no entén d’alteritats: el sufisme s’ha de sentir com una cosa pròpia, i això vol dir que ningú pot sentir-se rebutjat pel sufisme. Si algú no s’hi sent acollit és que allò que ha conegut com a sufisme no és sufisme.

La individualitat és un dels signes d’aquests temps. També ho és l’individualisme. El sufisme combat l’individualisme, perquè descompon a poc a poc l’egoisme i mena, progressivament, a la gran unitat que acull tothom. Aprehendre l’espiritualitat és assaborir la unicitat de la realitat, i això és mantenir una experiència contrària a l’individualisme.

Ara bé, la individualitat no té res a veure amb l’individualisme. Al contrari, és una realitat connatural a l’existència: en aquest món no hi ha dues criatures iguals. Apreciar la unicitat de cada criatura és reconèixer la diversitat del món, i si aquest és un dels grans valors d’avui en dia, també és un dels valors que el sufisme aprecia.

El temple sufí: el cor de cadascú

El temple del sufí és el terra on el musulmà es postra, la natura on habita. El temple del sufí és l’indret on invoca, l’espai on medita. El temple, per tant, no és un indret sinó un estat. El temple és l’indret on una persona s’obre a l’espiritualitat.

El temple, per tant, és el cor de les persones. El cor obert és l’estat en el qual l’espiritualitat es realitza. El cor obert és l’actitud que permet que les llums de la saviesa espiritual descendeixin des de la font creadora original i revelin la seva naturalesa sagrada. Les forces que provenen de la font creadora que dona vida es palesen en els cors que estan oberts, que es mostren sincers i transparents.

Espiritualitat i vida quotidiana

El sufisme promou la integració de la vida espiritual del deixeble amb la seva vida quotidiana. Ningú ha de deixar de banda la seva família, la seva feina. Ningú ha de canviar la seva manera de vestir o de pensar. El sufisme s’adapta.

En els temps actuals, el sufisme està cridat a créixer molt: el seu temple és al cor de les persones, i les seves pràctiques s’integren en la seva vida, sense obligar-les a renunciar a res. La vida religiosa no està dissociada de la vida civil. Ser deixeble d’una via sufí vol dir ser pare, mare, company de feina, veí, treballador, estudiant, etc. El camí sufí no té lloc al marge de la vida social, sinó que té lloc en ella. El sufisme és una via d’acció.

Com totes les tradicions espirituals, el sufisme també engloba pràctiques ascètiques, com el retir i el dejuni, però no són pràctiques permanents, sinó exercicis espirituals amb una durada determinada.

Al llarg de tot el recorregut del camí sufí, la vida espiritual és compatible amb la vida familiar i laboral del deixeble. El sufisme promou i facilita aquesta trobada. Cada persona, en qualsevol situació vital, pot iniciar-se en el camí sufí i realitzar-lo fins a les seves darreres estacions. És per això que el sufisme és una via tan vàlida avui en dia.

No hi ha cap dubte que el sufisme és una magnífica espiritualitat per als nostres temps, perquè el temple més sagrat en el sufisme és dins el cor de cadascú.