La crisi dels artificis i el retorn a la naturalitat - Sufi.cat
3512
post-template-default,single,single-post,postid-3512,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
La crisi dels artificis i el retorn a la naturalitat. Ser qui som

La crisi dels artificis i el retorn a la naturalitat

Hi ha qui vol pensar que es tracta d’un parèntesi. Hi ha qui parla del retorn a la normalitat. Crec que això és un impossible. No hi estic gens d’acord.

Estem en un moment de canvi. El món està en crisi. Res tornarà a ser com abans. Diuen que les crisis son oportunitats. Crec que sí, i que podem sortir-ne reforçats, de tot el que hem viscut. No és poca cosa el que hem après, i podem aprofitar-ho.

Amb això no vull dir que no haguem pres mal. Hem patit i patirem. Qui no ha sofert de prop la virulència del virus n’ha viscut l’efecte que ha tingut en l’economia o ha hagut de restringir fortament les relacions socials. Tots hem patit algun ensurt. Tothom s’ha trobat, d’alguna manera o altra, cara a cara amb la por.

Tots hem tingut una experiència profunda. En algun moment o altre, tots hem passat per una mort renovadora. Ha tingut lloc la caiguda d’uns valors que fa temps que eren obsolets, i aquesta caiguda no serà sinó la porta que dona accés a la següent normalitat que poc té a veure amb el què teníem per natural fins ara.

La nova normalitat: la naturalitat

Crec que dels cops, a part del dolor, un se n’emporta un despertar. Un accident, una separació o un daltabaix econòmic són situacions que ens porten a replantejar-nos moltes coses. Ara, actualment, hem viscut i estem vivint un període on totes aquestes coses estan tenint lloc, en massa. En poc temps, molts hem sofert molt. No cal dir que l’aprenentatge serà enorme… com ho està essent el dany.

Després d’això, una tornada al món d’abans és impossible. La única possibilitat real és un retorn a la naturalitat. I per naturalitat entenc tant naturalesa com espontaneïtat. Naturalitat és llibertat, genuïtat, autenticitat, senzillesa. Naturalitat és fer una cosa sense haver ni de pensar-la. Naturalitat és comportar-se tal com s’és, amb plena llibertat. Però amb experiència, naturalment, perquè la naturalesa és sàvia. Res té a veure la naturalitat amb la ingenuïtat o la incongruència. Naturalitat és expertesa. Naturalitat és criteri i coneixement, però gens recargolat.

Em ve al cap en Paco de Lucía. El seu virtuosisme no comporta que la seva naturalitat desaparegui. El talent i l’espontaneïtat poden anar de la ma, el coneixement i sinceritat fan bona parella. Ningú diu que tornar a la naturalitat és renunciar a l’experiència. No cal ser un músic novell per transmetre un esperit fresc.

La confiança

El què cal, perquè la naturalitat aflori, és que l’artificialitat quedi despullada. La naturalitat aflora a mesura que l’artificialitat es va desplomant. Les dues coses van alhora, però una es fa sola mentre ens encarreguem de realitzar l’altra. Hem de dir-li adéu a l’artificialitat… i brotarà la naturalitat.

Ho estem fent, de fet, i molts segueixen sense ni adonar-se’n. Doncs és precisament d’això que va la cosa: Naturalitat és que les coses tinguin lloc per si mateixes, sense que siguin premeditades o pensades, desitjades o controlades. Permetem que la naturalitat sorgeixi per si mateixa. Confiem en la vida, la duem dins nostra.

Aprendre a naturalitzar-nos, de nou, serà entregar-nos a la vida. Plena, lliure, conscient.

La crisi dels artificis i el retorn a la naturalitat

Si una cosa ha de caure, més enllà de l’economia o les polítiques obsoletes, és l’artifici. Les màscares, el fake, la corrupció, la mentida i l’engany poden passar a millor vida. Quan ens ens desprenguem descobrirem una meravella: la vida és viva. La vida viu.

Rere les pors que ens fa despullar-nos hi ha la necessitat que tenim de fer-ho. Els canvis fan vertigen. Les pors son innegables, però la força que promou els canvi necessari és més forta que totes les pors que poguem tenir. La naturalitat vol despertar. Necessita fer-ho. El seu desig és ferm. Res podrà evitar-no. La naturalitat és una força inherent a nosaltres.

Estem massa cansats dels artificis. Tenim la necessitat de naturalitzar-los perquè mai hem deixat de ser natura. Fer veure que no ho som ha resultat ser molt feixuc. Necessitem tornar a ser qui realment som. Fa massa temps que ens comportem d’altra manera estranya, que ens hem alienat, alterat, descentrat, i desconnectats de la nostra pròpia essència.

Ser qui som

A mesura que ens desprenem dels artificis descobrim la naturalitat. Les dues coses van alhora: la difícil i la bonica, la que ens costa i la que ens agrada. La que ens empobreix, aparentment, i per això ens espanta, i la que ens enriqueix i ens regala l’esperança. Al món hi ha de tot, suficient i per tothom. Només hem de reorganitzar-nos.

Estem canviant la nostra manera d’entendre el món. Estem descobrint una nova manera de fer les coses. I ens adrecem a un escenari nou, d’aquí que no en coneguem l’aspecte, i que ens generi reticències abocar-nos-hi. Però sabem una cosa: que ha de ser més natural. I saben això ja en sabem prou. amb això ja sabem volem aventurar-nos-hi. Recuperar la naturalitat és recuperar la llibertat i la natura que hi ha en nosaltres, i fer això és imprescindible. tindrà més força aquesta necessitat que qualsevol reticència que pugui presentar-se.

En procés

Estem construint una nova escala de valors… mentre estem deixant que caigui la que tenim, per que ja no ens fa cap falta. No resulta pas gens fàcil fer-ho, insisteixo. estem en procés i els processos tenen incertesa. Però és del tot imprescindible. Siguem valents i fem-ho amb cura. Ajudem-nos uns i altres i deixem que caigui el món… i ens adonarem que per molt que caigui no desapareixerà, i en quedarà allò que era autèntic, allò que li és connatural.

El món ha emprès una revolució i podem coadjuvar-hi. Som el món. Siguem el món. Prenguem-ne consciència. Ajudem a fer que el món sigui de nou el què sempre havia sigut: un medi natural, és a dir espontani, fresc, franc, lliure. Desconfinem la lucidesa. La portem dins. Només hem de recordar-la. Deixem de banda els artificis i la naturalitat brotarà sola. És amb nosaltres. Sempre hi ha estat.

Com havíem pogut oblidar-la? Confiem-hi. És un procés inevitable. Deixem d’aferrar-nos tant fort als artificis i entreguem-nos a la vida.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies