Alegria en fase de desconfinament (que s'escampi l'amor!) - Sufi.cat
3464
post-template-default,single,single-post,postid-3464,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Alegria en fase de desconfinament (que s’escampi l’amor!)

Sobretot, que l’alegria ens impregni de dalt a baix, que l’amor ens desbordi i faci possible que els carrers dels nostres pobles i ciutats s’inundin d’alegria.

Cal que l’alegria ens desbordi i s’escampi. Cal, perquè així sigui, que tinguem ganes de compartir-la. Cal voler-ho. No n’hi ha dubte. No diré que n’hi ha prou amb voler-ho, en efecte, perquè també cal aplicar-ho, i fer-ho no sempre és fàcil. Però sí que diré que cal voler-ho, sí, que desitjar-ho és necessari, imprescindible. Si ni tan sols volem intentar-ho, aleshores podem estar ben segurs que l’espai públic que habitarem no podrà ser pas alegre: les coses no passen si no hi ha res que ho fa possible.

Siguem l’alegria que el confinament demana. Desconfinem l’amor.

Desconfinem l’amor!

Obrir-se al món i entregar-li alegria, què podria haver-hi de més bonic que això? Entrenar-se per sentir alegria fins a haver-ne condensat prou, tanta, com per que ens sobreeixeixi i se’ns escapi.

Que l’amor s’escampi serà maco. És possible i necessari. Primer cal consolidar-lo, i això només es fa aplicant-s’hi. L’amor és una pràctica. L’amor és una força perceptible que pot assaborir-se, d’això no n’hi ha cap dubte. Però sovint oblidem que pot practicar-se. I sí, l’amor s’exercita, s’entrena, es cultiva.

I brota.

Fora màscares!

Arriba l’hora de desconfinar-se. S’acosta l’hora de les retrobades. Sobretot, que sigui la tendresa el que floreixi, que sigui l’amor el que ens travessi, que sigui l’alegria el que es contagiï.

Hem viscut un llarg procés que ha servit per buidar les màscares. Hem tingut temps per deixar que totes les cuirasses es caiguessin. No tornem a empastifar-nos. Procurem quedar-nos amb allò que pertany a la nostra naturalesa interna, lliure, plena, nua, sincera.

El brot que es desconfina

Va arribant la primavera. El brot que podrà hissar-se és el de la llavor que tinguem dins. Tan de bo que l’alegria hi sigui presa, dins la llavor del què s’aproxima. No arribarà altra cosa que la que fem venir.

Siguem-ne conscients i fem neteja, que la sement que portem dins ens quedi ben polida… quan sortim a compartir-la. Desconfinem l’amor, i guardem-nos de permetre que rebrotin els rencors i les follies. Perdonem-nos i mirem-nos de nou als ulls. Retrobem-nos amb la millor de les predisposicions. Que no sigui per nosaltres, perquè no son sempre els altres.

Alegria en fase de desconfinament

Si es dona el cas que algú té pensat desconfinar alguna altra cosa que no sigui l’entusiasme, si us plau, millor que segueixi a casa. Si l’alegria ha de quedar tancada a casa, potser és millor quedar-se amb ella. El desconfinament s’adapta als tempos que cadascú necessita, no hi ha cap mena de pressa.

Desconfinem el millor de nosaltres. Compartim l’alegria. Abstinguem-nos de compartir allò que pugui perjudicar els altres. Fem-ho pels altres, pensem en nosaltres: observem-nos i cuidem-nos… i estarem cuidant als altres.

Fem-ho pels altres, cuidem el què hi ha en nosaltres!

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies