https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-10,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Interioritat, Publicacions, Transformació social / 22.04.2020

Si busqueu un llibre diferent, sapigueu que son tots iguals. Tots tenen una coberta, un llom, una pàgina en blanc, unes pàgines amb text i per acabar, de nou, una altra pàgina en blanc. No em sigueu supremacistes. Ara, si us penseu que tots els llibres son iguals esteu ben equivocats. No sigueu fonamentalistes. Heu de saber que tots son ben diferents, que no n’hi ha dos d’iguals, i que ni tan sols un mateix títol té dos exemplars idèntics. Us heu fixat bé que cada exemplar és sempre únic?...

Déu, Vida / 22.04.2020

El forat transvers és un forat situat a la base de les apòfisis transverses de les vèrtebres cervicals. Per ell hi passen l'artèria i la vena vertebrals, i el nervi de François-Franck. El forat transvers és un foramen, un buit. És un forat tan buit com ho son els forats posteriors del sacre, el foramen vertebral o els foràmens intervertebrals, que es troben entre cada parell de vèrtebres, a través dels quals hi passen els nervis espinals. Un nom, però no una cosa El forat transvers és un forat, com ho...

Déu, Perplexitat, Terminologia, Vida / 21.04.2020

El procés de desenvolupament de la vida dibuixa dues propensions naturals. Una de les forces de l'existència tendeix a la concreció mentre que l’altra tendeix a l’obert, una conforma i l'altra dissipa. Tancament i obertura, les dues propensions naturals, son les dues etapes que sintetitzen el procés de l'existència: Una etapa ens individualitza i ens particularitza com a criatures. Aquest procés és el que ens converteix en individus concret. Gràcies a ella esdevenim únics, adquirim trets que ens fan diferents als altres, i passem a ser distingibles de totes...

Interioritat, Naturalesa, Vida / 20.04.2020

Un virus és perceptible. El sentim, naturalment, quan patim la malaltia que provoca. De fet, però, n’hi ha prou amb tenir-lo a la vora per adonar-se de que la càrrega vírica que presenta se’ns declara perceptible. Quan prenem la temperatura als nostres fills per saber si tenen febre ja estem a cas de que no estan fins. La seva cara ens ho delata. La seva manca d’energia i la necessitat de repòs que reclamen ens permeten intuir que la salut està alterada. El seu mal de cap, de fet,...

Déu, Interioritat, Islam, Perplexitat, Terminologia, Vida / 20.04.2020

Està tan endins, tan endins, que ni se’l veu. Allà és on es troba. On s'oculta, vaja. Allà on hi hauria d’haver el teu jo mateix més teu i la teva essència més pròpia, més íntima, més teva. Molt endins, al fons de tot… en la seva interioritat més interna, on tu ja no arribes. Allà és d’on tu surts i on emergeixes com a tu. Allà tu ja no ets tu, allà tu ja no hi ets. Allò d’allà és Al Sahid. Al Sahid, Al Latif Està tan endins que...

Déu, Meditació, Terminologia, Testimoniatges, Vida / 19.04.2020

Et despertes, de matinada, i tens ganes de dormir. Però t’aixeques, sense mandra, perquè saps que és un moment especial. Potser sigui l’hora més propicia de totes. Falten dues hores perquè es faci clar. Tot està parat. Només hi ha calma. Només hi ha pau. El dia està tancat en la llavor on es reclou quan és de nit, i quan arribi la seva primavera, amb l’alba, la seva força ja tindrà un rumb determinat, la seva energia ja estarà amb plena efervescència. Fajr Al fajr encara és fosc. Al fajr...

Interioritat, Transformació social / 19.04.2020

A la Laia, que de ben segur em perdonarà haver estat una mica esquerp aquests dies   Son dies en que hem de tenir tancades les portes de casa. Les relacions que normalment tenim amb els altres es veuen frenades. Podem parlar a través de les xarxes, i per videotrucada, però a través d’aquests canals part de la informació es perd pel camí: els gestos, les mirades, el contacte físic… és molta la informació que no arriba al nostre interlocutor. Sovint, la part que no arriba és la més sensible. Precisament pel fet...

Déu, Islam, Naturalesa, Vida / 18.04.2020

Tant en el l’àmbit de la ciència com en de la religió han acabat imperant una mirada supremacista del món. La tendència predominant dels religiosos i dels científics ha sigut la d’agafar el seu objecte d’estudi i mirar-se’l des de fora. Uns han cosificat a Déu i els altres han cosificat la vida, i així han establert una visió materialista del món. Només la vida dona vida El planeta Terra, i l’univers sencer, són vius. La ciència, però, se sol mirar les seves formes de vida amb recel. És com...

Amor, Naturalesa, Religió, Transformació social, Vida / 18.04.2020

La lectura del llibre Genealogía del monoteísmo. La religión como dispositivo colonial, d’Abdennur Prado, em porta pensar que la dicotomia entre ciència i religió, malgrat estar molt establerta, no és tal. En la seva pitjor cara, una i altra s’assemblen força, i sovint han anat juntes. Moltes vegades una i altra ens mostrat quina és la fesomia de l’ego colonitzador, enlloc de dedicar-se simplement a fer religió i ciència, respectivament. Prenguem aquest fragment de l’obra citada: “La transformación de todo (la naturaleza, los animales, los seres humanos) en medios para...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies