07 Oct Va viure en pau i, sobretot, va morir en pau

Avui al Centre de Lectura de Reus hi ha tingut lloc un bonic acte d’homenatge a l’Arcadi en el marc del Memorial per a la Pau Josep Vidal i Llecha. Aquestes són les paraules que he intentat dir en la meva intervenció

Hi ha una frase que sintetitza bé el desig/pensament d’Arcadi Oliveres: “Que la gent visqui bé.”

L’Arcadi va lluitar durant tota la seva vida a favor de la llibertat i de la pau, i no va ser final al final de la seva vida que em vaig adonar que aquesta llibertat i aquesta pau tan anhelades havien sigut, també realitzades. Quan l’Arcadi va morir vaig saber que havia tingut una vida de llibertat i de pau força plenes. Per com moria, n’estava convençut.

Va ser un home lliure, en efecte. I ho va ser perquè va fer el que creia que havia de fer. No feia ben bé el que li venia de gust, o el que menys mandra li feia, sinó que feia el que la seva consciència li deia que havia de fer.

I per això va viure en pau, perquè no hi ha res que aporti més pau que tenir la consciència tranquil·la.

Va viure en pau i, sobretot, va morir en pau. Sorprenentment per molts, a mesura que veia que la mort s’acostava, més serè i alegre es mostrava. L’Arcadi patidor que coneixíem va canviar de caràcter, poc abans de morir, i vam descobrir un Arcadi feliç que lluny de tenir-li por a la mort l’acceptava amb enteresa.

Va morir feliç, i crec que això és perquè va viure escoltant el que el cor li deia. I també perquè s’estimava a molta gent de manera corresposta. Pocs dies abans de morir va dir-me: “Sóc molt feliç, no tant pel que faig, sinó per l’estimació que sento, que m’arriba constantment, de manera molt propera i molt ben intencionada. A tots ens agrada ser estimats.”

L’Arcadi estimava i era estimat, i crec que aquest és el secret de la vida plena. El que dona sentit a la vida és l’amor que hi aboquem.

Diria que els que vam ser al seu costat aquelles darreres setmanes vam rebre moltes lliçons boniques. N’hi ha una que m’ha quedat gravada: “No discutiu”, va dir-me un dia que jo parlava amb els meus germans de manera excitada. Sens dubte, sentir la mort apropar-se permet discernir les coses importants de les que no ho són. A l’hora de la mort no estem per bajanades. En moments com aquests, les banalitats cauen ple seu propi pes. Quan la mort comença a fer acte de presència ens centrem en l’important i en res més. I l’important, com ens ha dit l’Arcadi, és que la gent visqui bé.