(aquest escrit complementa l’anterior, i encara que ho sembli, no el contradiu) Qui pot negar a la nostra unicitat particular, si som una cosa diferent a les altres, única? La nostra existència li dóna a la realitat la possibilitat de ser una cosa diferent a la que era sense nosaltres. Les nostres diferències respecte dels altres ens permeten atorgar-li al món la meravella d’una diversitat més àmplia. Qui podria negar que existim com a cosa, malgrat que aquesta existència que tenim depengui, per ser-hi i mantenir-se, de totes les altres existències...