https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-48,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Espiritualitat, Terminologia, Vida / 02.04.2018

El buit és el ple. En canvi, les formes son buides. I per això la plenitud del què abans consideràvem buit pot escolar-se entre aquestes. S'ha produït la inversió. Allò que vèiem convex resulta concau, perquè ho mirem des de l'altre cantó. Això és el què ens ha ensenyat l'espiritualitat: a veure les coses des d'un altre angle. Allò que tenia forma ara ens sembla buit, i allò que ens semblava buit, el no-res, és ben ple. Ple de quelcom que al principi no veiem, però que de sobte –meravellosament–...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Transformació social / 01.04.2018

L'espiritualitat ens diu que la resposta és a dins del cor. I en cas de discrepància entre aquesta veu interna –expressió de la consciència–, i una llei externa, una norma socialment compartida o un dogma religiós, a qui hem de fer cas? Sens dubte –ens diu l’espiritualitat–, a la veu de la consciència. La resposta és dins del cor. I això és l'espiritualitat? Sí. Escoltar el cor i cenyir-se al seu mandat més que a qualsevol influència és espiritualitat. Més ben dit: aquí comença el camí de l’espiritualitat, perquè, de...

Perplexitat, Sufisme, Terminologia / 20.03.2018

El sufisme és una via d’autoconeixement. Si té un objectiu, aquest és, en paraules de Titus Burckhardt, “donar accés al coneixement immediat d’allò etern”[1]. “Aquest coneixement”, afegeix Burckhardt, “pel fet de ser u amb el seu objecte, allibera les existències individuals del seu encadenament fatal”. És a dir, i pel què entenc, el l'espiritualitat sufí comença per ser una via de coneixement d’un mateix...

Amor, Espiritualitat / 04.03.2018

Perquè té sabor, perquè és perceptible, i així, lluny de ser matèria per satisfer unes inquietuds intel·lectuals abstractes és la descoberta de la profunditat en allò real. L’espiritualitat és la intuïció de la unicitat, és l’experiència d’una certa sensació de plenitud, i resol, sponte sua, qualsevol marge de dubte possible, replica totes les inquietuds, contradiu la il·lusió dels acabaments. Regenera. Res canvia, amb l’espiritualitat, però tot es transforma. Res mor, però tot reneix. Res s’acaba, perquè l’únic què desapareix quan l’espiritualitat es presenta és allò que era irreal. I...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Terminologia, Vida / 22.12.2017

L’islam m’ha ensenyat la importància d’aprendre a renunciar a certes coses. És sabut que el mes de Ramadan és un mes de dejuni, i que aquest dejuni és un dels grans pilars de l’islam, però potser no són tan coneguts els efectes que aquest dejuni –com els dejunis d’altra mena– tenen sobre qui els practica. Vull dir que, sí o sí, el què se senti durant un període de dejuni només se sap si es fa dejuni. El regal que s’atorga a qui practica el dejuni és sens dubte...

Creença, Déu, Espiritualitat, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 17.11.2017

Vivim en el món de les manifestacions, on tot pren forma i es configura segons imatges o sons, on tot és finit i impermanent. I és gràcies a que són efímeres que les coses existeixen, de fet, perquè de ser eternes i il·limitades serien un absolut, i aquí no n’hi ha d’absoluts. Tot depèn d’alguna altra cosa, per ser-hi, tot prové d’algun indret, i no hi ha res que pugui durar per sempre, ja que la condició del món es que aquest canviï constantment. Potser la grandesa d’aquest món...

Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Sufisme, Terminologia / 07.11.2017

Si vaig entrar a una via sufí va ser perquè en ella hi vaig sentir com ressonava el meu cor. Despullada d’artificis, em va captivar i em va presentar una dimensió molt profunda del meu ser. Va posar-me cara a cara davant jo mateix i em va fer sentir sensacions inexplicables. En ella hi vaig descobrir una espiritualitat nua, transparent del tot, però alhora viva i perceptible, que es podia assaborir tot i que a la vegada semblava no detenir cap aroma particular. Bella i ferma, m’impregnava la ment...

Contes, Escrits curts, Islam, Vida / 20.10.2017

Imagina que no recordes que el teu nom és Miquel. Creus que et dius David. Però un bon dia recordes que ets en Miquel i que no et dius David. Tot segueix igual, de fet, a partir d’aquest moment, però als teus ulls tot ha canviat. Ets la mateixa cosa, sens dubte, però per tu ja res és igual. T’has adonat que mai has sigut en David, i que ni tan sols cal que ara deixis de ser en David. En David no hi és. Mai ha existit. Ara...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies