06 Feb Hijab vol dir vel

L’agonia del moribund portarà la veritat:
“Heus aquí el què havies esquivat”
Alcorà, 50:19

El hijab té més a veure amb una cortina que amb un mocador. Un hijab és un vel, i es fa servir, com una cortina per tapar o protegir una cosa, com el taló en un teatre o la paret amb icones d’una església ortodoxa. Rere el vel s’hi troba quelcom que per alguna vol romandre ocult.

Posem vels, per exemple, per tapar les nostres porqueries i procurar així que aquestes no esquitxin als altres. La protecció també pot tenir lloc en sentit contrari, és a dir, pot se que ens posem un vel per protegir-nos dels altres, de les seves porqueries, i preservar la nostra integritat sense permetre que es malmeti.

El vel-hijab té un funció protectora. No només cobreix porqueries, però: també cobreix la veritat, i és que de vegades a la veritat convé mostrar-la amb mesura, i no tota de cop. De vegades les veritats poden fer mal, i poden fer més mal que bé. Els vels serveixen per atenuar la revelació de la veritat, més que per ocultar-la, perquè és convenient que la revelació de la veritat sigui progressiva: Si tota la veritat ens fos mostrada de cop ens resultaria inconcebible i probablement ens tornaríem bojos.

Sovint al hijab se l’associa a un mocador, més a que a la cortina que ens protegeix del mal i ens dosifica el bé –per tal que ens resulti aprehensible–. Quan això és així, i s’utilitza el hijab-mocador però no el hijab-pantalla protectora, aleshores no s’està protegint als altres de les pròpies porqueries, ni s’està protegint un a si mateix de les que li arriben de fora, i per tant el hijab-mocador no fa les funcions de símbol. Aquest mocador, aleshores, no és més que postureo.