La nostra unicitat particular - Sufi.cat
1841
post-template-default,single,single-post,postid-1841,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
La nostra unicitat particular

La nostra unicitat particular

(aquest escrit complementa l’anterior, i encara que ho sembli, no el contradiu)

Qui pot negar a la nostra unicitat particular, si som una cosa diferent a les altres, única?

La nostra existència li dóna a la realitat la possibilitat de ser una cosa diferent a la que era sense nosaltres. Les nostres diferències respecte dels altres ens permeten atorgar-li al món la meravella d’una diversitat més àmplia.

Qui podria negar que existim com a cosa, malgrat que aquesta existència que tenim depengui, per ser-hi i mantenir-se, de totes les altres existències que, en ser-hi, ens donen el marc precís que necessitem per ser tal com som?

Tenim tot el dret a tenir el nostre punt de vista; tenim tot el dret entendre les coses a la nostra manera; tenim tot el dret a no compartir els criteris dels altres. De fet, existim justament per donar aquesta diversitat al món, per oferir-li un punt de vista que no tenia sense nosaltres, i per retornar-li allò que ens ha donat, és a dir, entitat.

I és que existint, nosaltres, donem entitat al món de la mateixa que ells els l’ha donat a nosaltres. Gràcies a nosaltres el món es converteix en el que és. És per això que tenim valor, com a cosa, precisament: els món ens ha constituït com una cosa diferenciable, única, i això ens permet al món transformar-se i esdevenir una cosa diferent a la que era sense nosaltres.

Cada cos ofereix una possibilitat de manifestació diferent. Cada organisme particularitza el tot d’una manera peculiar. Gràcies al fet de mantenir una forma pròpia, l’individu li atorga a la vida una la possibilitat d’esdevenir múltiple. Sense deixar de ser una i única, la realitat pren múltiples fesomies, i això és gràcies a les particularitats de cadascú.

En ser creats, creem. En ser diferenciats, diferenciem, en esdevenir peça, recreem el tot. La creació no és pas una cosa fet, sinó un procés en curs constant, un desenvolupament en procés, i la nostra presència aquí tot el seu sentit. Existim per diversificar el cosmos, per palesar-ne uns atributs que no no podria plasmar sense nosaltres. El món és viu i la creació és un continum infinit. La nostra presència, lluny de ser insignificant, dóna visibilitat a l’infinit. Essent criatures limitades i particularitzables, oferim a l’infinit un reflexe diferent al que el manifesta d’altres maneres. Ser individus particulars permet que la realitat, una i transcendent, sigui reconeguda de nova manera, de manera que res la pugui atrapar i contenir. La diversitat no fa altra cosa que posar de manifest que la unitat escapa a totes les categories.

El món ens fa ser com som, de manera que no som una cosa diferent a ell, i no som algú que pugui escapar-se dels altres i convertir-se en una entitat independent. Tanmateix, però, plasmem una realitat del món que no troba plasmació en cap altre objecte, i això vol dir que, en crear-nos, el món s’ha creat a si mateix d’una nova manera: el què nosaltres oferim no hi era, sense nosaltres.

No som una cosa diferent al món, és el món el què esdevé diferent si nosaltres hi som.

1Comment
  • Ramon Guerra Castells
    Posted at 13:42h, 07 Febrer Respon

    No hi ha res dolent amb l’ego, és l’us que en fem. Les bones tries et fan estar en harmonia i comunió amb la resta. Les dolentes, t’aillen i distorsionen.

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies