01 Feb Surt de tu

No he vingut a alinear-te, no. Però sí que he vingut a que surtis de tu mateixa.

Espero treure’t –a tu, de tu–, perquè fins que no en surtis no veuràs que el que hi ha a fora també ets tu…

… encara que allà ja no ets tu.

No ets res més que tu, vull dir, però és que tu no ets tu. Treu-te de tu i veuràs qui ets.

Surt fora teu

Surt a fora teu, va… Vine! Obre’t, entrega’t, salta.

Surt! Sense por! No veus que el que hi ha a fora no ets tu, però tampoc no és una cosa diferent a tu?

Quina por t’ha de fer deixar de ser tu, si seguiràs com a tu? Només cal que et donis, només cal que et buidis, només cal que ho facis. Només cal que saltis, com un ocell que vol volar.

No hi ha altre, no hi ha tu

No tinguis por, perquè no es podrà dir que a fora siguis algú altre… mai seràs l’altre, tu. Però bé, tampoc podem entendre que allà fora tu seràs tu. Cert, no seràs tu, però tampoc seràs diferent al tu que ara creus que ets, perquè ara tampoc ets tu.

Cal que surtis per entendre-ho. No et puc dir més. Cal que saltis per volar, i saltar vol dir entregar-se a la caiguda… però sense caure?

Estigues tranquil·la. No t’alienaràs. No perdràs res del què ets. No cauràs enlloc. No hi ha fons… No deixaràs pas de ser tu, o sí, potser, val. Ja no seràs tu, però tampoc seràs l’altre. Seràs qui ets.

Seràs qui ets perquè tu no ets tu.

Tu no ets tu

Sortir a fora és desprendre’s de l’un mateix, és regalar-se al món, és entregar-se a l’incommensurable existència. Res més. No és dissoldre’s. No és desaparèixer. No tinguis por, d’això. No s’acaba res. Només t’acabes tu, com a tu. I esdevens qui ets, qui salta, qui mira, qui pensa. Només passarà que deixaràs de creure que tu ets tu.

Fes-ho. Entrega’t. Deixa d’alienar-te com a tu, perquè tu no ets tu. No veus que fins que no deixis de ser tu no seràs qui realment ets?