https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-20,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Escrits curts, Festival Diàlegs BCN, Recomanacions / 26.11.2019

De l’espiritualitat com una experiència quotidiana i de la cultura com un element de transcendència. En parlarem aquest dissabte al fòrum DiàlegsBCN, per tal de posar en valor l’espai on l’espiritualitat i la cultura fan match. I penso que potser l’espai on l’espiritualitat es troba amb la cultura és allò que s'anomena Art, i dic Art en majúscules, perquè no estaríem parlant d’una obra, sinó d’una manera de fer. Una manera de viure alhora plena de transcendència i d'immanència, de cultura i d’espiritualitat, és a dir, una vida dotada d'un...

Espiritualitat, Islam, Mort, Perplexitat, Vida / 26.11.2019

La vida no queda atrapada en mi, ni en ningú: Sempre vol continuar el seu camí. No sé pas on va, com tampoc sé d’on venia, abans d'arribar-me a mi, però sé que per tal que pugui continuar el seu camí, tard o d'hora jo hauré de morir. Hauré de morir Hauré de morir, sí, perquè la Vida no m’hi cap: En mi no hi ha prou lloc, per tota Ella. Tanta vida no pot pas cabre en mi. És cert que dins meu hi poden arribar a passar moltes coses,...

Amor, Espiritualitat, Interioritat / 25.11.2019

L'enamorament és tan gran que ens desborda. Per això, de seguida i sense ni pensar-hi, el dirigim cap a una persona, o vàries, per delimitar-lo i concretar-lo, i així ens sembla controlable i comprensible, i ens creiem que és assumible. Però no. No ho és. L’enamorament és un amor que desborda, que no es deixa concretar ni reduir perquè és d’abast universal i transcendent. Obert. Si fos més poca cosa no seria enamorament. És tan immens i tan enorme que no el podem contenir en el nostre cos, i...

Espiritualitat, Mort, Vida / 24.11.2019

Li pregunto a un ateu què pensa que passa quan ens morim: Quan ens morim, ens podrim, i la nostra vida s’acaba, em respon. Naturalment. Quan ens morim el nostre cos es descompon. Però jo em resisteixo a pensar que nosaltres som només el nostre cos. Estem parlant del cos, aleshores. Dic. Però em penso que el cos d’un mort, i això ho veu tothom a simple vista, és diferent al d’un viu. Entenc que la vida és aquesta cosa diferent al cos. La vida té lloc al cos, certament,...

Déu, Escrits curts, Interioritat, Vida / 19.11.2019

El meu cos no és meu, no l’he fet jo. Pertany a la naturalesa. Això sí, jo soc responsable d’aquest cos, en tinc cura. Per fer-ho, tinc ben en compte que en relació al meu cos, hi ha coses que les decideixo jo… i que d’altres no, que hi ha coses que puc efectuar-les, però que també n’hi ha d’altres que se m’escapen. Puc decidir anar a dormir, per no puc decidir adormir-me. Puc decidir cuidar la meva salut, però no puc decidir no posar-me malalt. Puc decidir que no...

Islam, Mort, Sufisme, Vida / 03.11.2019

Diu Al Ghazali que quan moris et preguntaran què hi portes, al cel, i que de res no servirà que diguis que has fet trenta sis peregrinacions, tres-centes seixanta lectures completes de l’Alcorà, o seixanta anys de dejuni. Però si dius “no porto res que no sigui Tu mateix”, aleshores se t’obren les portes del cel. La unicitat Tot, en l’Islam, es resumeix en una paraula: Unicitat. Tot és u. El Creador és la Creació. És a dir, jo no sóc ningú, per mi mateix. No sóc altra cosa que Ell,...

Amor, Espiritualitat, Mort, Vida / 02.11.2019

Pel què sabem, la vida sempre prové de la vida. Ens alimentem de vida, i alimentarem vida quan morim. No tenim constància que la vida sorgeixi d’una altra cosa que de la vida mateixa i, tanmateix, som incapaços de concebre l’eternitat. Aquest és un límit nostre: Hem d’admetre que la vida és eterna –com a Vida, no apareix del no res–, però a la vegada no ho podem fer, no en som capaços, no estem dotats per pensar en que alguna cosa pugui ser infinita. La nostra vida és...

Espiritualitat, Perplexitat, Religió / 01.11.2019

Sovint comparo les religions amb les llengües. Em sembla molt il·lustratiu. Avui torno a donar un tomb a la idea, i cada cop penso més que aquestes dues coses tenen les seves equivalències. De la llengua al llenguatge La llengua és un recurs adquirit que posem a la nostra disposició per expressar-nos. Es tracta d’un codi après. El seu lèxic i la seva semàntica, la seva ortografia i la seva gramàtica, la seva sintaxi i la seva fonètica son les que son, i nosaltres acceptem aquestes normes si el què...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies