Tres grans desafiaments per als temps de la covid - Sufi.cat
5169
post-template-default,single,single-post,postid-5169,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Tres grans desafiaments per als temps de la covid. Foto

Tres grans desafiaments per als temps de la covid

Els tres grans desafiaments de la humanitat segueixen vigents en temps de covid. De fet, prenen més importància que mai, ja que l’arribada de l’epidèmia ha evidenciat que els pilars que fan possible que la convivència sigui harmònica i saludable trontollen més que mai.

Abans de la covid érem ben conscients de que calien tres grans canvis. Amb la covid, aquests tres canvis han esdevingut reptes encara més necessaris. A febrer de 2021 podem afirmar, tristament, que l’establiment d’una justícia social real, la conservació del medi ambient i la llibertat de consciència es troben en pitjor situació del que seria desitjable.

La justícia social i la conservació del medi ambient

Lluny de minvar, les injustícies són cada cop més presents en les societats contemporànies. Les diferències econòmiques entre els rics i els pobres augmenten. Les desigualtats són visibles arreu: a casa, a la feina, al carrer. Per molt que vivim en democràcies, la igualtat de drets i deures no està garantida.

L’establiment de la justícia és urgent: Cal que esdevingui una realitat efectiva, no només una intenció molt noble o una paraula buida de significat. Si no hi ha justícia, la convivència no podrà ser pacífica, i el conflicte esdevindrà encara més present.

La força de la naturalesa

El confinament que va tenir lloc la primavera del 2020 va demostrar la vivesa de la naturalesa. El planeta és viu. Tant, que sense els humans la seva vitalitat es regeneraria ràpidament.

El fet de que els humans deixem de cuidar la naturalesa ens perjudica, sobretot, a nosaltres mateixos. És important que canviem la nostra mentalitat: No es tracta que salvem al planeta –i encara menys que el destrossem–. L’únic que cal és que tinguem cura de la nostra salut, i la nostra salut passa per la salut dels companys amb qui convivim.

Formem una societat amb totes les altres criatures i formes de vida de la terra. No som els pares de ningú, som germans de tothom. No pot ser que ens mirem el planeta com un terreny a conquerir. No pot ser que ens pensem que els animals, els vegetals, els minerals i l’aigua són mers recursos. Som éssers humans. No som propietaris d’unes finques amb jardí i platja, sinó inquilins d’un món habitat per moltes formes de vida diferents.

Els límits del coneixement

Sabem que la pluralitat és una riquesa. La diversitat és bella. La cultura i la ciència són àmplies i profundes, i d’abast creixent: No tenim certesa o evidència de tot, ni en tindrem mai. Per contra, sabem que el coneixement és quelcom que pot anar sempre en augment, si es cultiva degudament, i els límits del coneixement no es troben en l’objecte cognoscible, sinó en el subjecte coneixedor.

Cal, per tant, que no li posem límits al saber. No podem tancar el coneixement en una càpsula com si fos susceptible de ser reduït o controlar. Tot és obert, tot és infinit, tot és canviat, tot està interconnectat a altres coses. No podem posar-li fronteres a quelcom que està viu i en procés.

El coneixement ens desborda com ho fa cada una de les experiències que tenim, com ho fa l’univers on habitem. Cal que assumim la nostra petitesa i que, amb humilitat, acceptem que vivim en un món que ens transcendeix.

Si no ens meravellem del fet de la vida i no ens resulta sorprenent o miraculós cada petit gest que realitzem és perquè estem banalitzant el fet de l’existència. És preeminent que li tornem a donar a la vida el seu valor precís, sagrat si em permeteu l’ús de la paraula, i que admetem que nosaltres, per nosaltres mateixos, no seríem capaços ni crear una mosca.

El perspectivisme i la llibertat de consciència

Les persones s’enriqueixen quan comparteixen els seus respectius punts de vista. Compartir coneixement no aboca a un discurs únic sinó que porta al perspectivisme, que és la possibilitat de contemplar cada fenomen des de diferents punts de vista. Les segones opinions son sempre valuoses, tant si contradiuen la primera o la refermen.

Ja cal que ens esforcem a defensar la pluralitat i l’entenguem com una riquesa, ara que està en perill i que moltes persones es creuen que poden posseir la veritat. Si no entenem que les discrepàncies hi són perquè els punts de vista sobre les coses són diferents, no sabrem veure la diversitat com una font de coneixements complementaris, i ens pensarem que un punt de vista té dret a sobreposar-se a l’altre… i ja sabem que això, en el camp de les religions, s’anomena fanatisme o fonamentalisme.

Del que es tracta, si és que volem ser més savis, és de que ens enriquim els uns als altres amb els nostres diferents punts de vista, no de que els restringim o els imposem. La llibertat de consciència és un dret fonamental. És una evidència que cada criatura és testimoni de la veritat que viu, i cada vivència és igual de veraç.

No hi pot haver coacció en matèria de consciència. El coneixement és sempre obert.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies