06 Feb “Persegueix sempre la llibertat, i fes-ho amb responsabilitat”

Sempre he imaginat la llibertat com aquell anhel pel qual les persones som capaces per nosaltres mateixes de decidir el nostre camí, el nostre destí i prendre les decisions que creguem sempre amb responsabilitat.
Arcadi Oliveres (Paraules d’Arcadi, p. 43)

Aquestes paraules sintetitzen molt bé els ensenyaments de l’Arcadi. La llibertat com un anhel de realització del que un creu i sent, segons el que veu, observa i troba. La llibertat és alhora una mostra de respecte envers el que un veu i una acció feta d’acord a com un ho veu.

Alliberar-se

La llibertat és un tipus d’acció. És una acció infinita, inacabada, que no té tant a veure amb l’obtenció d’una meta o l’aportació d’un resultat, sinó que remet a la manera com es realitza. Exercir la llibertat és realitzar una acció alliberadora.

L’acció és alliberadora en la mesura que és feta amb una actitud determinada, respectuosa i responsable. L’acció alliberadora, l’exercici de la llibertat, és una acció coherent, d’acord amb el que un percep, que secunda i dona espai al que un sent que ha de ser.

La llibertat li dona sempre la mà a la responsabilitat, perquè no té necessàriament res a veure amb fer el què a un li ve de gust. Alliberar-se no és delectar l’ego. Alliberar-se, practicar la llibertat, és fer el que sents que convé, el que creus que s’adequa a la situació, i li aporta harmonia o fins i tot li dóna un valor afegit. La llibertat és l’exercici de la coherència, de la justícia. La llibertat és la realització del que considerem més adequat, per un mateix i per a tothom que participa de l’escena. La llibertat és un acte d’amor, cap als altres i cap a un mateix. Alliberar-se és estimar.

La llibertat, sempre lligada a la responsabilitat i a la igualtat

La llibertat, insisteix sovint l’Arcadi, només pot ser exercida amb responsabilitat, sinó no és realment lliure, i sempre ha de fer contrapès amb la igualtat. Si no hi ha igualtat, la llibertat pot provocar desequilibris.

Tots tenim el mateix dret a alliberar-nos. El problema és que tots hem d’exercir la llibertat per nosaltres mateixos. No podem alliberar a l’altra, perquè l’alliberament és un esforç realitzat per un mateix: la llibertat és la pràctica del desig que un sent, és l’acció en el món coherent amb com un mateix el veu. Realitzar la llibertat significa donar-li al món el respecte que es mereix, i tractar-lo com un creu que l’ha de tractar.

Per això la llibertat no pot ser imposada. L’alliberament és una força que neix de dins i que s’exterioritza a mesura que es realitza.

Els límits de la llibertat

Una de les frases que l’Arcadi més sovint ha repetir és aquella que diu que la llibertat d’un s’acaba on comença la dels altres. Aquests són els únics límits amb que pot topar la llibertat. Ara bé, em penso que aquesta té sentit quan l’estat d’una societat està sotmès a una certa repressió. En una societat realment lliure, aquesta frase mudaria i prendria una forma diferent: la teva llibertat es troba amb la dels altres i fan camí plegades.

La societat és lliure quan la llibertat dels individus que en formen part és tan gran que es reforça mútuament, i els límits de la llibertat, és a dir, quan la llibertat d’un topa amb la dels altres, deixa de ser una frontera i passa a ser una troballa: Quan la teva llibertat es troba amb la meva, fem equip i coadjuvem. Jo participo del teu alliberament i tu participes del meu.

Un futur en llibertat

Dissortadament, encara estem molt lluny d’aquí. Per això, de moment, encara ens veiem obligats a exercir la nostra llibertat sense que això molesti als altres. Però si practiquem la llibertat i li donem veu, arribarà un dia en que la llibertat dels altres ja no ens farà, i no la veurem com una frontera que limita les nostres llibertat, sinó que ens adonarem que es tracta d’una força que també ens allibera a nosaltres.

La llibertat, si respecta la igualtat, allibera a tothom. La lliberta és un anhel present en la interioritat de cadascú. La llibertat d’uns ajuda a l’alliberament dels altres.

El teu alliberament, lluny de ser el límit de la meva llibertat, és un exemple per al meu alliberament, un reforç que l’esperona. Ajudem-nos uns els altres a ser lliures, tot practicant la llibertat, i la societat serà més lliure.