05 Feb El tema de fons és la mort, la por a la mort

La por a la mort té molta força. Per por a la mort, les persones són capaces de fer grans disbarats. Per exemple, estan disposades a deixar de gaudir la vida. Qui s’espanti per la certesa de la mort inevitable patirà durant la vida, i li traurà força i vigor, i fins i tot l’estimarà en menor mesura, perquè per estimar la vida cal acceptar que no hi ha vida sense mort.

No tenim altre remei: La mort forma part de la vida. La mort és del tot indissociable de la vida. No podem pretendre gaudir de la vida sense que la perspectiva de la mort ens acompanyi. La mort li fa ombra a la vida i aquesta ombra l’acompanya tota l’estona. Esperar a que no hi sigui per gaudir la vida és com esperar a que arribi l’estiu per anar en trineu.

La vida plenament viscuda és una vida que accepta sense recança la perspectiva d’una mort segura que, a més a més, pot arribar en qualsevol moment. Hom pot encarar la mort de cara, o pot donar-li l’esquena, però tant en un cas com en l’altre la mort és una veritat que tard o d’hora acabarà arribant.

La lliçó de la vida

La vida és un procés d’aprenentatge. Al llarg del seu curs, la vida ens ensenya moltes lliçons. L’experiència que tenim, dia rere dia, ens enriqueix progressivament, i a mesura que vivim la vida entenem cada vegada més les coses.

Sí, a viure s’aprèn amb l’experiència, viure ens aporta llum, i per això és tan important tenir a la vora a la gent gran. Els vells són els nostres mestres.

Amb els temps ens adonem que l’ombra de la mort està sempre enganxada a la vida. Així les coses, mentre la vida ens ensenya què és la vida, ens insinua què és la mort.

Més enllà de la vida

A fora de l’abast d’aquesta vida hi ha la mort. Això ens ho ensenya la pròpia vida, que ens diu que no tot hi té cabuda en ella. La vida no se’ns mostra doncs, només, en si mateixa. La vida també ensenya que no pot pot ser vist o entès, i que la mort li dona sempre la ma, i la finalitza, i la converteix en una etapa temporal.

No tota la veritat hi té cabuda en una vida. Aquesta és una de les veritats que ens revela la vida.

No podem defugir-li la mirada a la mort, si volem aprendre tot el que ens ensenya la vida. Per aprendre bé la vida caldrà que, tard o d’hora, ens atrevim a enfrontar la mort, i acceptem que també en ella hi ha un component de veritat. Si ens limitem a buscar la veritat en la vida estarem idolatrant la vida, perquè la convertirem en un absolut. I no ho és. La vida està cenyida a uns límits.

Estimar la vida

Si volem viure bé la vida, i conèixer-la a fons, caldrà que tinguem ben present la mort. Si no ho fem, i tenim por a acceptar-la, estarem defugint una de les lliçons que la vida ens pot aportar.

Qui li tingui por a la mort li estarà tenint por a la vida. Qui li tingui por a la mort i li aparti la mirada, estarà rebutjant part del que la vida ensenya. I no podrà gaudir la vida amb plenitud, perquè rebutjarà la seva acompanyant irrenunciable.

La mort és una veritat que, per viure bé la vida, no podem negar. Acceptar la mort no vol dir desitjar-la. Vol dir reconèixer que la seva ombra sempre ens acompanya. Acceptar la mort és estar disposat a que, en el moment que arribi, caldrà entregar-s’hi i estimar-la amb la mateixa força amb que un s’entrega i s’estima les altres etapes de la vida. El tema de fons, per viure bé la vida, és acceptar la mort fins al punt d’arribar a estimar-la.

Davant la mort

El creient ho té més fàcil, això de posar-se cara a cara davant la mort. No n’hi ha dubte, d’això, perquè el creient creu que amb la mort arriba la revelació de la veritat. Pel creient, la mort i la veritat venen donant-se la ma, i la mort aporta tota aquella llum que la vida no ha sigut capaç d’aportar.

La mort i la veritat es miren cara a cara. Per això el creient és capaç d’alegrar-se davant l’arribada de la mort, perquè amb la mort la veritat esdevindrà plena. La llum brillarà i ja res li farà ombra.

El crepuscle de la mort portarà la veritat:
“Heus aquí allò a que li apartaves la vista”.
Alcorà, 50:19