20 Oct Que la veritat surti a la llum!

Tard o d’hora arriba l’hora de la veritat. Tard o d’hora, arriba el moment de passar comptes. Tard o d’hora, toca a reconèixer la veritat, mirar-la de cara. Admetre allò que no hem volgut acceptar. Deixar d’apartar de davant nostre allò que ens pensat que ens feia nosa.

Fora màscares! La veritat mereix ser proclamada a viva veu. Prou mentides! El món ja n’està prou ple, de falsedats. No li seguim més el joc a l’agonia. Recuperem l’essència natural de tot plegat, permetem que aflori de per si el sentit de cada cosa, sense pretendre contaminar-la d’allò que no li escau. Fem-ho! Agafem el compromís d’admetre que no hi ha més veritat que la veritat. No ens entossudim a revestir-la amb allò que no li escau.

No hi ha més veritat que la veritat

La veritat és allò que tenim davant dels nassos. És allò que sentim en tot moment. Tard o d’hora toca deixar d’apartar-li la mirada, perquè cau pel seu propi pes: no necessita contrastar-se o demostrar-se, perquè és tan evident que eclipsa totes les argúcies. Perquè neguem l’inevitable? Perquè li hauríem de tenir por? Perquè voldríem acompanyar-la de raons o interferències? Perquè ens pensem que cal justificar-la? És tal com és, res més… o  que potser no n’hi ha prou amb que sigui tal com és? Què volem, manipular-la?

I perquè no fer-ho ara? No podrem girar-li la cara a la veritat tota l’estona. Perquè no fem que arribi el gran moment? Perquè no ens atrevim a donar el pas definitiu? Fem-ho ara i fem-ho per sempre! Comprometem-nos amb la veritat, entreguem-li la nostra ànima, dediquem-li el nostre esforç, obrim-li tot el nostre cor. Tard o d’hora tocarà fer front a la veritat i permetre que es desveli tota nua, tal com és, sigui com sigui que se’ns mostri. Ho fem ja?

El millor moment

Oh, si us plau! Que sigui ben aviat, inxal·là, perquè la mentida ens fa molt mal a les entranyes i ens atura la respiració. I si no és així, que tinguem força i enteresa per no perdre la confiança!

Al final la veritat surt a la llum, no pot ser d’altra manera. La mentida és efímera per naturalesa: és allò que no és real, i la realitat és allò que manté la vida, mentre les coses venen i se’n van.

La veritat és sempre l’únic que existeix. Al final només hi queda ella, la veritat, i la resta d’esdeveniments desapareix.

Que la veritat surti a la llum!

Només hi ha la realitat. Tota l’estona. Les altres coses se’ns escapen. Perquè no ens conjurem d’una vegada i les deixem marxar? Perquè no morim en vida i ens enfrontem a la veritat? Si quan arribi l’hora de morir li donarem la cara, perquè no avancem aquest moment i ho fem ara?

Ara mateix és el millor moment. Que s’imposi la veritat tal com és ara! Les altres coses neixen mortes. No hi ha res més que la veritat. Perquè no ens afanyem a veure-la en cada cosa? Morim d’una vegada d’aquest món fet de mentides i deixem que brilli la veritat!

Oh veritat, il·lumina’ns i presenta’t tal com ets! T’estimem i et volem plena!

L’agonia del moribund portarà la veritat:
“Heus aquí el què havies esquivat”
Alcorà (50:19)