"El desconeixement d’una llei no eximeix del seu compliment” és una frase que sempre m'ha fet una certa gràcia i que crec que serveix per descriure en què consisteix la noció de justícia en l’àmbit de l’espiritualitat: Tracta exactament del contrari d’això. Al meu entendre, una llei espiritual –si és que podem dir-ho així– ha de respondre, sí o sí, a un mandat intern. És a dir que si una persona no en sap res, d'una llei o una veritat, perquè no n’ha sentit a parlar o perquè no hi...
Ayer por la noche, confidencialmente, le dije a un viejo sabio: “No me ocultes nada de los secretos del mundo”. En voz baja, me dijo él al oído: “¡Calla! Se puede comprender, pero no expresar.” Rumi Diuen que Déu va exclamar sigues, i l’existència va esdevenir. I és que l’Univers és, segons els cristians, un producte verbal produït per una exhalació divina. Segons l’Hinduisme, l’Univers sorgeix de la pronunciació divina del mantra om. I també a Egipte i Pèrsia és degut a una exhalació sonora divina, que es produeix tot l’existent. A la Xina l’explicació de...
Les marees i el mar De vegades em deixo portar per una tendència que m’allunya de qui sóc. De vegades, en canvi, en reconeixo a mi mateix, i sóc conscient de que em retrobo. És com si tingués dues naturaleses. Sovint caiem en una inèrcia que ens porta cap a la superfície, cap als extrems, i ens condueix a divergir dels altres, perquè hi ha corrents fredes i n’hi ha de calentes, i quan ens deixem portar pel món agafem una de les seves propensions...
Una veritat, per molt universal que sigui, només pot ser expressada de manera particular, a través d'una llengua concreta. El mateix li passa a l'espiritualitat: l'esperit que declara és universal, però es transmet gràcies a que pren cos i es materialitza en unes formes concretes. És per això que n'hi ha de diferents menes, com diferents són les llengües que utilitzem els éssers humans. I totes revelen una única veritat: la realitat....
Coneixeu una cèlebre frase de John Lennon que diu que “la vida es allò que passa mentre fem altres plans”? Doncs bé, el sufisme, l'espiritualitat de l'islam, és ben bé el contrari: és un curs d'aprehensió del real, una via d’accés a la descoberta d’allò que és, tal com és. Khalil Jibran té un conte que es diu l’altre llenguatge. Diu així:Tres dies després de néixer, mentre jeia al meu sedós bressol, i mirava amb admirat esglai el món que m’envoltava, la meva mare preguntà a la dida: –Com és...
El mar és font de vida. I en ell hi podem veure el moviment de la vida: uns moviments que, cíclics i harmònics, es reprodueixen incessantment i a mode de microcosmos en tots els processos vitals. El fluxe i refluxe de les onades evoquen, o entonen, un mantra regular que res pot ofegar, però que sovint passa desapercebut rere els esdeveniments particulars, perquè la constància subjacent és massa sovint obviada. Sense deixar de ser part d’una rítmica regular, els fets puntuals de les vides dels individus són com puntes...
L’amor i la realitat són dos dels pilars sobre els que pivota la via sufí. Si l’amor és el punt de partida, la realitat el punt de trobada; si la realitat és allò que un descobreix, l’amor és la força que ho fa possible; si l’amor és dins, la realitat és fora. Punts de partida i trobada Amor i realitat són, respectivament, tendresa i aprehensió, pau i justícia, acció i coneixement, sinceritat i veritat. Però...
No cal que creguis en Déu. N'hi ha prou amb que creguis en la realitat. Que creguis en tu. En mi. En que els somnis son ensenyaments i les paraules, intents. N'hi ha prou amb que creguis que la música es més que un pentagrama amb signes, que la salut es més que l’absència de malaltia, que el saber és més que acumular coneixements, que la realitat el parla i et diu coses que pots entendre, malgrat que no podries explicar-les. N'hi ha prou amb que creguis que n'hi ha...
Al dejunador se li presenten menys pensaments, menys ganes de bellugar-se i més ganes d’introspecció i repòs. Poc a poc, el dejuni li aquieta l’ego. L’esperit de qui està dejunant està serè i tranquil, ben allunyat de les obsessions i les obcecacions. Però els sentits estan atents, i està concentrat i lúcid. Està en repòs, però atent. No està descansant, però tampoc està del tot actiu. Manté un comportament passiu i amatent, el seu estat és meditatiu. Si es dóna el cas que es troba enmig d’una discussió, no té...