https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-54,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Espiritualitat, Mort, Vida / 24.11.2019

Li pregunto a un ateu què pensa que passa quan ens morim: Quan ens morim, ens podrim, i la nostra vida s’acaba, em respon. Naturalment. Quan ens morim el nostre cos es descompon. Però jo em resisteixo a pensar que nosaltres som només el nostre cos. Estem parlant del cos, aleshores. Dic. Però em penso que el cos d’un mort, i això ho veu tothom a simple vista, és diferent al d’un viu. Entenc que la vida és aquesta cosa diferent al cos. La vida té lloc al cos, certament,...

Déu, Escrits curts, Interioritat, Vida / 19.11.2019

El meu cos no és meu, no l’he fet jo. Pertany a la naturalesa. Això sí, jo soc responsable d’aquest cos, en tinc cura. Per fer-ho, tinc ben en compte que en relació al meu cos, hi ha coses que les decideixo jo… i que d’altres no, que hi ha coses que puc efectuar-les, però que també n’hi ha d’altres que se m’escapen. Puc decidir anar a dormir, per no puc decidir adormir-me. Puc decidir cuidar la meva salut, però no puc decidir no posar-me malalt. Puc decidir que no...

Islam, Mort, Sufisme, Vida / 03.11.2019

Diu Al Ghazali que quan moris et preguntaran què hi portes, al cel, i que de res no servirà que diguis que has fet trenta sis peregrinacions, tres-centes seixanta lectures completes de l’Alcorà, o seixanta anys de dejuni. Però si dius “no porto res que no sigui Tu mateix”, aleshores se t’obren les portes del cel.La unicitat Tot, en l’Islam, es resumeix en una paraula: Unicitat. Tot és u. El Creador és la Creació. És a dir, jo no sóc ningú, per mi mateix. No sóc altra cosa que Ell,...

Amor, Espiritualitat, Mort, Vida / 02.11.2019

Pel què sabem, la vida sempre prové de la vida. Ens alimentem de vida, i alimentarem vida quan morim. No tenim constància que la vida sorgeixi d’una altra cosa que de la vida mateixa i, tanmateix, som incapaços de concebre l’eternitat. Aquest és un límit nostre: Hem d’admetre que la vida és eterna –com a Vida, no apareix del no res–, però a la vegada no ho podem fer, no en som capaços, no estem dotats per pensar en que alguna cosa pugui ser infinita. La nostra vida és...

Espiritualitat, Perplexitat, Religió / 01.11.2019

Sovint comparo les religions amb les llengües. Em sembla molt il·lustratiu. Avui torno a donar un tomb a la idea, i cada cop penso més que aquestes dues coses tenen les seves equivalències.De la llengua al llenguatge La llengua és un recurs adquirit que posem a la nostra disposició per expressar-nos. Es tracta d’un codi après. El seu lèxic i la seva semàntica, la seva ortografia i la seva gramàtica, la seva sintaxi i la seva fonètica son les que son, i nosaltres acceptem aquestes normes si el què...

Déu, Espiritualitat, Interioritat, Testimoniatges, Vida / 31.10.2019

La realitat et parla, però no ho fa amb un llenguatge descriptiu: ho fa amb fets. I aquests fets, es capten i punt. Es viuen. No cal ni entendre'ls, no cal que tinguis una explicació per ells. Però n’has sigut testimoni: Ho saps i prou. Perquè et faria falta cap explicació, raonament o experiment per demostrar-ho? Dissortadament, però, la gent no aprecia el coneixement directe, i deixa en mans d’experts allò que podria copsar per si mateix. ¿I què passa aleshores? Doncs que aquests experts no ho son de...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Vida / 31.10.2019

Mentre estem vius, tenim un vincle que ens uneix a la vida de manera inseparable. Tothom té aquest vincle amb la vida, però cadascú el té a la seva manera. Això fa que per una banda tots siguem iguals, perquè tots el tenim, aquest vincle amb la vida, i que per l’altra siguem diferents, perquè cadascú té el seu, de vincle, i cada relació amb la vida és privativa, els altres no poden accedir-hi. Com una persona es relaciona amb la seva vida és cosa de cadascú, i en última...

Transformació social, Vida / 29.10.2019

Aniria molt bé que científics de reconegut prestigi, reputats experts amb veu autoritzada, reconeguessin públicament i de manera clara que el Big Bang no es pot demostrar, que l’origen de la vida no és explicable de manera lògica i coherent (és a dir, que segueix resultant miraculós), i que l’evolució de les espècies, com a teoria, està en una fase embrionària. És a dir, que de moment és una hipòtesi, i que no per inspirada o evocadora ha de quedar eximida d’aquella demostració que el rigor científic reclama...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies