https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-54,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Conferències, Déu, Hadith, Islam, Meditació, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Vida / 29.11.2019

Ponència en el marc de la jornada Harmonia entre la mort i la vida en les tradicions religioses AUDIR Barcelona, 27 novembre 2019   Al germà Abu Ali   Per tal de crear una escletxa entre el què hem fet fins ara i el què farem a partir d’ara, m’agradaria començar amb uns instants de silenci.   *   Diuen que Déu va exclamar sigues, i l’existència va esdevenir. L’univers és, segons els cristians, producte d’un verb. Segons la tradició hindú, l’univers sorgeix de la pronunciació divina del mantra om. També a Egipte i Pèrsia es considerava que l’existència...

Espiritualitat, Recomanacions, Recull de premsa / 29.11.2019

Aquest dissabte se celebrarà a Barcelona el Festival Diàlegs BCN, que barrejarà el debat i la música per reflexionar sobre cultura i espiritualitat 28.11.2019. Catalunyaplural.cat   ‘Sagrat’, ‘ànima’ o ‘esperit’ són paraules que sovint ens remeten a la religió. No tothom, però, ho veu de la mateixa manera. «L’espiritualitat no és quelcom preservat als espais de culte, com les esglésies, les mesquites, els dojo o altres llocs religiosos, sinó que és una cosa que brota en qualsevol artista», diu Arnau Oliveres. Ell és un dels impulsors del Festival Diàlegs BCN que...

Entrevistes, Espiritualitat, Festival Diàlegs BCN, Recull de premsa / 28.11.2019

Barcelona acull aquest dissabte el Festival Diàlegs BCN, sobre diversitat cultural i espiritual DÍDAC P. LAGARRIGA Diari Ara, 28 de novembre de 2019  Adalil és una paraula catalana d'origen àrab que significa guia, i sovint s'utilitza en termes de lideratge militar. Adalil és també el nom d'una associació fundada fa tres anys a Barcelona que ha volgut desmilitaritzar el terme per quedar-se en l'essència d'un mot que implica acció i que, al mateix temps, és una acció que no es pot desvincular de l'espiritualitat. Un combat que comença ben endins, als...

Escrits curts, Festival Diàlegs BCN, Recomanacions / 26.11.2019

De l’espiritualitat com una experiència quotidiana i de la cultura com un element de transcendència. En parlarem aquest dissabte al fòrum DiàlegsBCN, per tal de posar en valor l’espai on l’espiritualitat i la cultura fan match. I penso que potser l’espai on l’espiritualitat es troba amb la cultura és allò que s'anomena Art, i dic Art en majúscules, perquè no estaríem parlant d’una obra, sinó d’una manera de fer. Una manera de viure alhora plena de transcendència i d'immanència, de cultura i d’espiritualitat, és a dir, una vida dotada d'un...

Espiritualitat, Islam, Mort, Perplexitat, Vida / 26.11.2019

La vida no queda atrapada en mi, ni en ningú: Sempre vol continuar el seu camí. No sé pas on va, com tampoc sé d’on venia, abans d'arribar-me a mi, però sé que per tal que pugui continuar el seu camí, tard o d'hora jo hauré de morir.Hauré de morir Hauré de morir, sí, perquè la Vida no m’hi cap: En mi no hi ha prou lloc, per tota Ella. Tanta vida no pot pas cabre en mi. És cert que dins meu hi poden arribar a passar moltes coses,...

Amor, Espiritualitat, Interioritat / 25.11.2019

L'enamorament és tan gran que ens desborda. Per això, de seguida i sense ni pensar-hi, el dirigim cap a una persona, o vàries, per delimitar-lo i concretar-lo, i així ens sembla controlable i comprensible, i ens creiem que és assumible. Però no. No ho és. L’enamorament és un amor que desborda, que no es deixa concretar ni reduir perquè és d’abast universal i transcendent. Obert. Si fos més poca cosa no seria enamorament. És tan immens i tan enorme que no el podem contenir en el nostre cos, i...

Espiritualitat, Mort, Vida / 24.11.2019

Li pregunto a un ateu què pensa que passa quan ens morim: Quan ens morim, ens podrim, i la nostra vida s’acaba, em respon. Naturalment. Quan ens morim el nostre cos es descompon. Però jo em resisteixo a pensar que nosaltres som només el nostre cos. Estem parlant del cos, aleshores. Dic. Però em penso que el cos d’un mort, i això ho veu tothom a simple vista, és diferent al d’un viu. Entenc que la vida és aquesta cosa diferent al cos. La vida té lloc al cos, certament,...

Déu, Escrits curts, Interioritat, Vida / 19.11.2019

El meu cos no és meu, no l’he fet jo. Pertany a la naturalesa. Això sí, jo soc responsable d’aquest cos, en tinc cura. Per fer-ho, tinc ben en compte que en relació al meu cos, hi ha coses que les decideixo jo… i que d’altres no, que hi ha coses que puc efectuar-les, però que també n’hi ha d’altres que se m’escapen. Puc decidir anar a dormir, per no puc decidir adormir-me. Puc decidir cuidar la meva salut, però no puc decidir no posar-me malalt. Puc decidir que no...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies