29 Nov Retornar l’espiritualitat a la cultura (Victòria Oliveres)

Aquest dissabte se celebrarà a Barcelona el Festival Diàlegs BCN, que barrejarà el debat i la música per reflexionar sobre cultura i espiritualitat

28.11.2019. Catalunyaplural.cat

‘Sagrat’, ‘ànima’ o ‘esperit’ són paraules que sovint ens remeten a la religió. No tothom, però, ho veu de la mateixa manera. «L’espiritualitat no és quelcom preservat als espais de culte, com les esglésies, les mesquites, els dojo o altres llocs religiosos, sinó que és una cosa que brota en qualsevol artista», diu Arnau Oliveres. Ell és un dels impulsors del Festival Diàlegs BCN que se celebrarà dissabte a la capital catalana amb la voluntat de retornar aquesta sacralitat a la cultura en el seu sentit més ampli.

Adalil és l’associació que trobem darrere del Festival Diàlegs BCN. Aquest grup, que va néixer el 2017, es dedica a organitzar tallers, conferències i sessions de meditació i enguany s’atreveix també amb aquesta trobada que barrejarà les músiques del món amb un debat entorn de la cultura i l’espiritualitat. «Des d’Adalil entenem que hi ha una relació fèrtil entre aquestes dues paraules, ja que l’espiritualitat és el motor generador de la cultura, les idees i la inspiració. Per exemple, quan els músics flamencs diuen ‘aquí hay duende’ o els sufís en l’Islam diuen que hi ha ‘baraka’, estan parlant d’això», explica Oliveres.

La voluntat dels organitzadors és que el festival serveixi per reivindicar que el component espiritual de l’art pugui ser anomenat com a tal. «Entenem que l’espiritualitat no ha de ser només patrimoni dels religiosos, però sembla que molta gent permeti s’apropiïn d’aquestes paraules», diu l’Arnau. Per això, volen retornar el significat original a termes com la sacralitat. «Cadascú de nosaltres té coses que són sagrades per un mateix: la família, la feina, el respecte als drets humans i a la convivència són valors sagrats», afegeix.

«Podem entendre que un concert del Bruno Mars, de la Rosalía o de Cheb Balowski són una activitat espiritual? Ho és un partit de futbol al Camp Nou? Hi ha qui pot entendre que estar a la natura o fer l’amor o estar amb els seus fills jugant al parc són activitats espirituals, i això ho hem de poder debatre», explica l’Arnau. Dissabte volen parlar sobre els límits del terme ‘espiritual’ i engegar un diàleg entre la cultura com un element de transcendència i l’espiritualitat com una experiència propera i quotidiana.

L’espiritualitat a l’espai públic

El debat tindrà lloc al matí al Museu Etnològic i de Cultures del Món i a la tarda els concerts seran al Centre Artesà Tradicionarius. «No celebrem el festival en espais tradicionalment sagrats o religiosos sinó en llocs típics de cultura, ja que entenem que l’espiritualitat ha de trepitjar aquests espais», diu Oliveres.

Des d’Adalil creuen que una mancança de la societat és que «a vegades peca de fonamentalisme laic». L’Arnau explica les desavinences que pot crear penjar el cartell d’una activitat sufí o budista o cristiana en un centre cívic perquè hi ha qui creu que «les creences formen part de l’espai individual i particular d’una persona», però en canvi hi ha menys problemes si l’activitat és un debat sobre l’ocupació, el cànnabis o el comunisme.

Per això, volen ser presents també en aquests espais per parlar d’espiritualitat i, si cal, de religió, sense que això vulgui dir estar fent proselitisme ni adoctrinant a ningú. «Les religions existeixen i per tant també tenen lloc en l’espai públic. Qui vulgui reduir la religiositat, l’espiritualitat, i tot això l’espai privat de la persona, està escapçant la societat», diu Oliveres.

Matí de diàleg, tarda de concert

Al matí, cinc ponents exposaran la seva perspectiva en una taula rodona. Seran Jordi Delclòs, doctor en Filosofia, docent, músic i musicoterapeuta que es dedica a la difusió del sufisme i de la música d’arrel turca; Vicente Merlo, doctor en Filosofia i fundador de l’Associació Transpersonal Espanyola i de la Societat d’Estudis Índics i Orientals i expert en espiritualitat transreligiosa; Taher Ouassani Touhami, doctorat en Lingüística de la Universitat de Tànger que ha fet nombroses ponències sobre espiritualitat i sufisme; Manuel Plana, director de la revista ‘Mundo Tradicional’ i vinculat al shivaisme advaita del Caixmir; i Aidé Abril Saucedo, doctorada en Ciències de l’Educació a Mèxic i actualment voluntària a París en l’acompanyament d’estudiants de secundària. El debat estarà moderat pel periodista i divulgador de la cultura islàmica i el món àrab, Jordi Llaonart.

A la tarda, el Festival Diàlegs BCN vol mostrar l’espiritualitat d’una manera molt més directa i vivencial a través de la música. Actuarà Guillem Codern, expert en la música de Tuva, un cant diafònic dels pastors de les muntanyes d’aquesta zona russa propera a Mongòlic. També hi haurà The Beating Souls, un grup de divuit cantants de gòspel amb l’acompanyament al piano de Meritxell Nedderman, ja que aquesta és una música espiritual però també és cantada per molta gent que no és creient. Per acabar, Al Wasl portarà la música sacra del seu cor sufí amb cantants de Barcelona i del Marroc.

Des d’Adalil esperen que tant el diàleg com els concerts siguin participatius i creïn sinergies amb el públic. «No és només una mostra de cultura sinó una fusió espiritual», explica l’Arnau, que afegeix: «la idea del festival és empoderar a la gent, que vegin que tot el que fan, el que és quotidià, també és digne de ser considerat sagrat o espiritual».