Un missatge crític però esperançador: la bellesa de la transparència - Sufi.cat
5678
post-template-default,single,single-post,postid-5678,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Un missatge crític però esperançador: la bellesa de la transparència. Foto

Un missatge crític però esperançador: la bellesa de la transparència

El missatge de l’Arcadi era molt crític. Realment contundent i punyent. Al mateix temps, era un discurs molt esperançador. Les conferències que donava i els articles que escrivia posaven de manifest que aquest món està travessant una situació –diguem-ne– força fosca, però ho deia d’una manera que il·luminava l’auditori. La tragèdia del sense sentit no ens podrà treure els somriures.

Mentre retratava una realitat crua i freda en palesava una de càlida i amable. Es limitava a descriure les coses tal com les veia: Pintava un escenari molt negre i, mentre ho feia, subtilment i com qui no veu la cosa, il·lustrava un món de mil colors, harmònic i bonic. Mentre lluitava contra la opacitat que regna al món, demostrava la bellesa de la transparència.

La força de la pau i la contundència de la coherència són les armes que hem de fer servir per apagar els focs de la destrucció i les desigualtats. Amb la promptitud d’una tempesta d’estiu ens havia portat a un oceà en calma.

Foc amic, banca ètica, duaners sense fronteres

Per connotar la disparitat del món, se servia dels oxímorons. Amb ells evocava que no hem de renunciar a la simplicitat, per complexe que ens resulti tot plegat. Si volem viure bé i teixir vincles de confiança hem d’acceptar-nos tal com som. En canvi, si ens oblidem de qui som no podrem ser el que volem ser. I si renunciem a dir les coses pel seu nom no podrem expressar, tampoc, com ens agradaria que fossin, perquè descriure el caràcter de la realitat és expressar, sobretot, que la seva naturalesa és transformar-se. Sigues el canvi que vols veure.

En quin sentit volem que es mogui el món? És a dir, cap a on volem orientar els nostres passos? Si el missatge crític de l’Arcadi anava lligat a l’esperança era perquè una cosa motivava l’altra: passava de posar el focus en els irresponsables per acabar-lo posant en la responsabilitat.

La utopia és el camí

Estem obligats a no perdre mai l’esperança, deia. Perquè no podem fer altra cosa, afegia potser en silenci. I és que si això de ser lliures és un anhel que tenim per naturalesa, com podríem renunciar-hi?

Mai es tan fosc com abans que surti el sol, solia repetir també, i per això mateix, paradoxalment, va ser en l’ocàs de la seva mort que va mostrar que havia dotat de vida el seu missatge: Després de dedicar-se, durant tants anys, a la lluita per la llibertat i per la pau, va aprofitar les darreres estones del seu temps per fer-nos saber que havia sigut lliure i que es moria en pau.

El seu camí cap a la utopia es va revelar com un camí de realització.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies