L’esperit crític i l’alegria de viure - Sufi.cat
5328
post-template-default,single,single-post,postid-5328,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
L’esperit crític i l’alegria de viure. Arcadi

L’esperit crític i l’alegria de viure

Una de les grans qualitats de l’Arcadi Oliveres és com n’és de crític. Ho és moltíssim. Ho és amb valentia, i ho transmet als que tenim la sort de ser a prop seu.

Tots sabem com costa, de vegades, dir la veritat. Sovint és molt més fàcil amagar el cap sota l’ala i evitar problemes. Però l’Arcadi fa l’esforç de dir-la sense deixar-se vèncer per la vergonya o per la por. I jo vull aprendre a fer-ho com ell, per defensar amb vehemència la veritat tant si m’afavoreix com si em perjudica.

L’esperit crític és una sensació o força que ens empeny a intentar ser el més justos possible, tant a l’hora d’observar i diagnosticar com a l’hora d’actuar i intervenir. Tenir esperit crític implica aprendre a afinar bé la mirada i entrenar les mans. Per tenir esperit crític, com fa l’Arcadi, cal fer un esforç, i reconec que no sempre acostumo a esforçar-m’hi tant com ell.

La realitat que veiem, tal com la veiem

Tenir esperit crític és intentar proclamar la veritat amb les paraules precises i tot cercant el punt just. Però de vegades no ens agrada acceptar la realitat, i apartem la mirada a allò que ens desagrada. Són tantes, les coses que no volem reconèixer, que massa sovint ens conformem a fer veure que la realitat que veiem no és tal com la veiem, o preferim preferim mirar cap a una altra banda i quedar-nos amb una petita part del que podríem albirar.

Però la veritat que tenim davant dels nassos és la veritat de les coses que se’ns mostra. Tenim accés a més informació de la que molt sovint estem copsant. Hi ha certes evidències (encara que siguin poques) que ens permeten entendre coses. Malgrat que acceptar-les tal com són no sempre sigui fàcil, intentar-ho és el nostre deure. No perquè sigui difícil hem de deixar d’intentar-ho. Hem de comprometre’ns i responsabilitzar-nos. Això és el que ens convida a fer l’Arcadi.

L’esperit crític és molt important perquè ens permet discernir i, així, ens permet encertar. Si no tenim l’esperit prou crític, en canvi, no podrem encertar, perquè si no som capaços de copsar la realitat tal com és (allí on som nosaltres) ni sabrem com actuar-hi.

Com mirem el món que tenim al voltant

L’esperit crític ens permet veure les coses tal com se’ns mostren, sense que els filtres (és a dir, els prejudicis) ens ennuvolin. Així podem adonar-nos de que les coses no sempre són com ens agradaria que fossin i podem intentar canviar-les.

Si som crítics i mirem amb atenció el món que ens envolta, potser veurem que no és bonic. I és que potser no ho és gens, de bonic. Però potser veurem resulta que sí que ho és, de bonic. I potser fins i tot és molt més que bonic. Però per saber que és rebonic cal que afinem bé la mirada, perquè si no ho fem la seva bellesa ens passarà desapercebuda.

I si resulta que el món on vivim és preciós? I si, més encara, és sublim i meravellós? I si l’existència que vivim, quan som conscients que la vivim, esdevé sorprenent? I si la vida ens pot meravellar a cada instant i nosaltres va i no ho estem apreciant?

Una realitat bonica

Com l’estem mirant, el món que tenim al voltant? Amb la mirada que hi fem, el món no ens genera admiració? No el mirem i, en fer-ho, ens desborda l’enamorament? No hi sabem veure, en cada cosa que observem, la plasmació d’una possibilitat sorprenentment increïble?

Jo sóc del parer que qualsevol fet que se’ns presenta davant dels nassos és i serà sempre sorprenent, i que pel simple fet de ser-hi ens meravella. M’agradaria preguntar-me, en tot moment i a tot arreu: com pot ser que hi sigui, tot això que és aquí?

M’agradaria veure-hi clar per apreciar que totes les persones que ens rodegen i totes les coses que fan són realment increïbles. M’agradaria veure-hi bé, per admirar una vida que no deixa indiferent a qui la mira amb atenció. La vida només em deixa indiferent si me la miro per sobre de l’espatlla, i la desconsidero i la rebutjo. I la visc com si estigués mort.

L’esperit crític i l’alegria de viure

Però quan l’esperit amb que miro el món és crític i afilat, i m’esforço a reconèixer la veritat que se’m presenta, m’adono que d’aquesta manera de fer se’n diu sentir l’alegria de viure, i que a té a veure amb l’autenticitat i amb la sinceritat, amb la transparència i amb la veritat.

Quan cuido la manera de mirar també cuido la manera de tractar, i de relacionar-me i d’actuar. I m’adono que si no mirava bé el món no el podia cuidar, perquè no l’admirava ni l’estimava, ni deixava que em sorprengués, i tot això era perquè no me l’estava prenent prou seriosament.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies