10 Abr Acceptar les coses tal com són: Canviar-les

Diuen que el desig de la realitat és el de ser tal com és.

Jo no ho dubto: Accepto que la realitat és tal com és, que és tal com vol ser i, infereixo, per tant, que també vol ser tal com és.

Vull dir, per explicar-me millor, que si la realitat vol ser, aleshores, certament, no vol ser de cap altra manera que com és, perquè si realment volgués ser d’una altra manera, seria d’aquesta altra manera.

L’acceptació és, com veieu, un dels meus credos.

Ara bé, cal que hi afegeixi quelcom, a aquesta darrera afirmació, no fos cas que algú es confongués: Si la realitat és tal com vol ser, serà que també el nostre anhel de canviar-la –que també és ben real també–, participa d’aquest estat de les coses, i també forma part del desig de la realitat. Aleshores:

Si la realitat és tal com vol ser és que vol ser canviant

L’inconformisme forma part d’aquesta gran voluntat ontològica: Les coses volen ser canviants –les coses ho són, de canviants–, i acceptar aquesta característica com una particularitat pròpia de les coses implica, en resum, que acceptar-les tal com són també signifiqui acceptar que són canviants, que en primera persona vol dir fer-les canviar: jo les canvio.

Penso, doncs, que tot l’esforç que faig per canviar-les és el què posa de manifest, justament, que les accepto.

Em sembla que m’he explicat.