10 Abr Un buit molt ple, un món divers i profund

Ja trobo a faltar la teva tendra presència, i l’enyor comença a treure al cap, però sento que el buit de la teva absència té un gust dolç. Molt dolç, penso, i se m’escapa un somriure. No hi ha dubte que l’Arcadi deixa un buit molt ple, i això és bonic.

En mi i en molts, papa! Sàpigues que del buit que ens deixes en brolla il·lusió i força. Motivació i claredat per centrar-nos en les coses importants –urgents i necessàries–, que tan sovint queden al marge. Decisió per aferrar-nos a les nostres conviccions i defensar-les amb fermesa. Tenim dret (o potser la obligació?) a proposar i a compartir, de manera sincera, com creiem que són les coses i com volem que siguin realitzades.

El dret a ser un mateix

Tothom té dret a propugnar les seves conviccions. Del que es tracta –ho hem après de tu–, és que siguem coherents amb la nostra consciència. Hem de ser fidels al que sentim i creiem, encara que això impliqui desobeir un mandat extern que ens sembla injust.

No podem viure la vida d’altra manera a com tu ho has fet: Hem de ser coherents amb com veiem les coses. El que fa que el món valgui la pena és, justament, que tinguem el dret de veure’l des del nostre punt de vista, i que gaudim la llibertat de realitzar el que sentim que estem cridats a fer.

Posicionar-se no vol dir dividir. En absolut. Posicionar-se és predisposar-se a poder veure (i acceptar) els altres –ubicats en les seves respectives posicions– per tal que, on sigui que estiguin, poguem abraçar-los i conviure.

Una petjada profunda

Si sabem omplir bé els nostres buits no quedarem al marge de la vida, del món, i podrem participar-hi i compartir-lo. En marxar (no sé com t’ho fas però em meravella), assenyales que el buit que deixes no és tal cosa: Ens ensenyes que l’absència només és possible si hi ha hagut una presència, i que el fet que hi has sigut ja mai no podrà esborrar-se.

La teva presència ha deixat una petjada molt profunda, Arcadi. La teva existència ha sigut plena. T’has posicionat amb el ple convenciment que fer-ho no feia cap mal als altres, sabedor que la posició dels uns no ha d’anar mai anar en contra dels altres. Si hi sóc jo és perquè ets tu. Si estàs aquí és perquè tu jugues amb mi. Juguem plegats, doncs.

I això és el que farem nosaltres, o com a mínim ho intentarem: Viurem plenament i abraçarem la vida. Aquest és el llegat que ens deixes. I així és com farem que la diversitat del món sigui efectiva. Hi plasmarem tots els colors i parlarem amb les nostres pròpies veus, perquè no hi pot haver res que quedi al marge de la vida. Tot ha de tenir el seu lloc. El buit és mai només un buit, també és aquell espai que pot omplir-se.

Gràcies per fer-ne del món un lloc més divers, i sobretot molt més profund. Seguirem el teu camí tot fent el nostre.