24 Set Una Misericòrdia que ens acull i ens abraça

En el marc de les festes de Misericòrdia, el Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional (GDI) de Reus, en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus, ha organitzat un acte que ha tingut lloc aquest vespre i que portava per títol “La força de l’espiritualitat en temps de Covid. El diàleg entre conviccions com a espai de trobada”.

Tres testimonis han aportat reflexions suscitades per la situació actual: Miguel Ángel Correas, Emilia Monserrat i Juan Carlos Peñalver. Gràcies a ells, i a la moderació de Maria del Carme Just, que ha gestionat de meravella la tensió entre la força de les preguntes i el temps disponible, l’acte ha quedat realment rodó.

Personalment, he tingut el plaer de poder presentar l’acte. He de reconèixer que m’ha costat arrencar. Entre la mascareta i la distància entre les persones m’he sentit una mica fora de lloc, i m’he sentit com fent una cosa que no havia fet mai. Tot molt estrany. De fet, no recordo què he dit i què m’he oblidat de dir, però sé que quan he cedit la paraula i els participants han començat a parlar m’he alliberat i, aleshores sí, he pogut gaudir dels testimoniatges com un espectador més, des d’una posició privilegiada.

A les acaballes de l’acte una persona del públic ha demanat la paraula per compartir el seu sentiment de gratitud. En veure que dirigia el seu agraïment al grup sencer, i que posava en valor els projectes que realitza m’he adonat que el GDI de Reus funciona realment com un equip. En poc més d’un any el GDI s’ha consolidat com un grup. De moment, l’harmonia el governa, i les veus que el conformen, diverses i plurals, dialoguen amb respecte i apreci mutu, amb una estima sincera tant cap allò comú com vers a allò que diferencia als uns dels altres.

I així és que m’he adonat que tots som germans i que formem part d’una mateixa comunitat, a la qual podem anomenar Reus, vinguem d’on vinguem i professem la religió que professem. Al capdavall, per molt que ens mirem al món des de punts de vista diversos i que el descrivim utilitzant llenguatges certament diferents, tots ens enfrontem a unes mateixes dificultats. Tot pertanyem a una mateixa raça, humana, i això ens col·loca a tots en una posició similar. Les diferències deixen de ser rellevants quan ens adonem del valor d’allò que compartim.

Sembla que les dificultats també tenen coses bones. Ens porten a prendre consciència que allò que tenim en comú és infinitament més gran que allò que ens diferencia. Potser és aquest el significat de la Misericòrdia, la força que acull a tothom, per malaguanyat que pugui semblar, una festivitat que ens convida a celebrar que les dificultats ens porten descobrir les facilitats, la fraternitat, la confiança.

Abans que tingués lloc l’actuació de la Nova Moixiganga del Reus Circ Social, la regidora de Benestar Social Montse Vilella ha ofert unes paraules que li han donat a l’acte la solemnitat merescuda. Sembla que la feina del GDI comença a donar fruits i que Reus sap apreciar que la diversitat de creences aporta un valor afegit a la societat.

Em penso que poc a poc podem començar-nos a mirar als ulls els uns als altres, intuir els somriures que s’amaguen rere les mascaretes, i entreveure que malgrat les discrepàncies que deriven de les diferents maneres de veure les coses, tots som u, ara i sempre, i que s’acosta l’hora de posar pau entre les diferents conviccions. Ni les diferències més fermes justifiquen una guerra. No hi pot haver coacció en qüestió de fe.

Les dificultats no semblen tan difícils quan ens adonem que la Misericòrdia ens acull i ens abraça. Benvinguda siguis Misericòrdia. Reus als teus peus.

Foto: Anna Barrocal