05 Mai La misericòrdia

Una de les coses que m’agrada de Reus és que la patrona es digui Misericòrdia. La misericòrdia –Rahma en àrab– és una gràcia immensa, impagable i inimaginable. Impossible de concebre si no fos que –caram!– la podem conèixer en primera persona: estem vius, i la vida bé pot ser entesa com el testimoniatge de la gran misericòrdia que és existir.

Existir és un regal del qual no podem sinó meravellar-nos. Per nosaltres és misteriós el fet que ens pugui ser entregada la possibilitat d’existir, i tanmateix l’existència ens és lliurada, i així pot ser coneguda per nosaltres. No tenim ni la més remota idea del com o el perquè de la vida i, tanmateix, en testimoniem el què. El fet de la vida és tan innegable com inexplicable.

L’existència, un misericòrdia

Sense saber com caram s’articula la vida ni en què consisteix llur origen, la degustem, l’assaborim i la gaudim. I compte no ens la fem nostra, perquè ens és atorgada en préstec, doncs és misericordiós el fet que poguem existir, en efecte, però en cap cas hauríem de caure en el parany de creure que, per això, l’existència ens pertany. La vida que sentim dins i veiem a fora no és nostra: el regal és descobrir-la, no pas creure que la tenim en propietat.

El fet de la vida és tan innegable com inexplicable

Però una cosa no treu l’altra: la misericòrdia és que l’origen que ha fet la nostra existència no intervingui en ella. És a dir, que som els propis individus que habitem l’univers els que actuarem en ella d’una manera o altra.

L’origen s’oculta i s’entrega de ple

L’origen tot ho entrega i s’oculta: regala a la conseqüència la possibilitat d’actuar com a causa. La responsabilitat del curs que emprenguem els vivents recau en els propis vivents.

La misericòrdia és que l’origen
que ha fet la nostra existència
no intervingui en ella

L’origen no actua. No es posa pel mig. És, per tant, misericordiós quan les coses ens van bé, als individus, perquè ens permet gaudir del fruit d’allò que hem cultivat, però també ho és quan ens va malament, perquè deixa que tot sigui fruit dels nostres comportaments i de les relacions que els éssers hem establert entre nosaltres. És per tant, misericordiós el fet que podem esmenar per nosaltres mateixos les nostres errades, sense que ningú esborri el rastre dels nostres despropòsits.

Tot succeirà tal com fem que succeeixi. El regal que misericordiosament hem rebut, el de la vida, és de tan noble magnitud que ve amb tot inclòs. Tot el què succeeix és sempre articulat pels individus, per mitjà dels individus, a través dels individus.

La misericòrdia: La llibertat

Hom podria pensar –i aquesta és la concepció que sovint es té– que la misericòrdia és una mena de salvació, que és allò que ens salva quan les coses ens van malament. Però res més lluny de la realitat: la misericòrdia és molt més que això. És el regal de la plena llibertat. És l’amor més ple, l’entrega de la possibilitat de crear-nos el nostre propi destí. I per tant també és el regal de la responsabilitat. I sobretot el de la justícia, perquè tot allò que fem tindrà la seva justa i exacta repercussió en el món que habitem.

Tot el què succeeix és sempre articulat pels individus,
per mitjà dels individus, a través dels individus

Fem d’aquest món allò que nosaltres volem que sigui perquè Déu no intervindrà, ni per bé ni per mal: quan Ell ens ofereix la vida també ens entrega a nosaltres la responsabilitat de dirigir-la.

Fem-ho bé, va, que val la pena!