04 Mar L’espiritualitat és la resposta

Perquè té sabor, perquè és perceptible, i així, lluny de ser matèria per satisfer unes inquietuds intel·lectuals abstractes és la descoberta de la profunditat en allò real. L’espiritualitat és la intuïció de la unicitat, és l’experiència d’una certa sensació de plenitud, i resol, sponte sua, qualsevol marge de dubte possible, replica totes les inquietuds, contradiu la il·lusió dels acabaments. Regenera.

Res canvia, amb l’espiritualitat, però tot es transforma. Res mor, però tot reneix. Res s’acaba, perquè l’únic què desapareix quan l’espiritualitat es presenta és allò que era irreal. I res li fa nosa, a l’espiritualitat, perquè el viatge que suscita és interior, i no hi ha res a fora que li pugui barrar el pas.

L’espiritualitat és arreu, i la trobareu donant un fons al cos i a la forma de les coses. Coses que, vistes d’una manera superficial –és a dir merament formal o material– es transformen i es renoven constantment, però que, en canvi, viscudes amb consciència espiritual, palesen –sense que elles hi deixin de ser– quelcom que es perpetua en el temps.

L’espiritualitat és la resposta, sigui quina sigui la pregunta, perquè és el coneixement –immediat, efectiu, degustat– d’allò etern. I per tant res se li pot escapar.