13 Feb Sols hi ha una vida

Sols hi ha una vida, i neixes en ella el dia que t’adones que no ets tu qui la viu.

Desperta! Sols hi ha una vida, i no és ni teva, ni meva, ni de ningú. És de si mateixa i és ella qui la viu. Entrega’t!

Sols hi ha una vida i no és humana, malgrat els humans tinguem consciència, ni és del fetge o dels ronyons, o de la melsa o del cor, per molt que també ells puguin tenir consciència de si. La vida és teva i és meva i és de tots, i tots som òrgans, i malgrat que cada òrgan tingui la seva consciència de si no és realment aquesta cosa en si, perquè la vida és una i és més gran que les peces per on corre.

Sols hi ha una vida i és eterna i indescriptible, però perceptible, tanmateix, perquè transita per tu tal com transita per mi, o com transita pel ventre o també ho fa pels vasos de la sang.

Sols hi ha una vida i si tens ganes de percebre-ho només cal la deixis entrar ben a dins teu, perquè fins que no t’hi entenguis no ho sabràs, que només hi ha una vida, i romandràs en la creença que tens vida pròpia i que pots ser algú per tu mateix… i t’alimentaràs del que no ets tu per seguir amb vida, amb aquesta teva vida que no és vida, i tard o d’hora haurà de morir.

I despertaràs a la Vida, o naixeràs en ella, quan surtis d’aquest ou en que vius ara, o et desvius, pensant que t’alimentes del què hi ha fora però que l’estàs visquent a dins.

A dins de què i a fora què? Desperta! Només hi ha una vida i és tan a fora i com a dins, encara que la teva posició en el seu cos no et permet pas abastar-la.

Entrega’t i serveix-li, a la vida, perquè sigui el què ha de ser: la Vida una i única.

I és que sols hi ha una vida, no moltes com creies fins ara, i tu en formes part i ella forma part de tu.