L’ablució - Sufi.cat
2206
post-template-default,single,single-post,postid-2206,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Ablució

L’ablució

Fer una ablució és sortir de tu. L’ablució és, en el marc de l’islam i de tota tradició, una purificació, i aquesta purificació et buida del jo i t’obre al ser, a l’esdevenir, a la realitat que transcendeix i t’acull, que t’omple i t’empeny.

Fer una ablució és fer un gest que es treu de la cosa, el nom, i et porta a la força motora, al verb, a l’acció: L’ablució ens es desaferra dels objectes i ens porta a l’acció.

L’ablució és un acte. Una ablució és un gest que mostra la intenció de purificar-se. L’ablució es el pas que va del gest a la intenció. De la cosa feta a la intenció que la crea. Fer una ablució, que és purificar-se, és també obrir-se a la dimensió subtil que vehicula la vida.

 

Intenció

Fer una ablució és obrir-se a als actes que volen ser fets, no per ningú, sinó perquè si. Fer una ablució és despullar-se de les intencionalitats fetes des del jo, o des de l’ego, i preparar-se per actuar des del no-ser, des del buit d’on neix la força que belluga, des del transcendent origen que, emergint de dins nostra, crea les nostres accions i les nostres coses, el nostre ser i el nostre estar.

Fer una ablució és purificar-se, i això vol dir obrir-se a la intenció més noble i menys egòtica.

 

Subtilació

Una vegada efectuada l’ablució, la persona ja no és cosa sinó intenció. L’objecte es subjecte, aleshores, i pot actuar –és a dir resar, recitar, invocar, cantar, caminar, caminar…– des del seu centre, des del cor, des de l’indret més intern de dins seu, on ell ja no és ell mateix, sinó la font d’on brota ell i la seva força.

Les persones tenim vida però la vida no ens pertany. La vida ens aviva, simplement, i fer una ablució és obrir-se a aquesta vida que ens aviva. Ella sap on ha d’anar, ella sap què ha de fer. Ella ha fet que això sigui tal com, i ella sap com ha de ser a partir d’ara. Obrir-se a aquest inconegut camí és fer-ho des de la pures del cor, des de la transparència de la intenció, és a dir, amb la intenció de fer la cosa que convingui, sigui quina sigui aquesta cosa que convé.

 

La direcció i la intenció

L’ablució és despullar les intencions de les idees pre-establertes, i obrir-les a l’esdevenir que possibilita que les coses existeixin i es transformin. Per això l’ablució, el l’islam i en tota tradició que se sap viva, és gairebé més important que el propi ritus.

La intenció amb la que es fa el ritus és millor que el propi ritus, diuen, perquè si el ritus dirigirà cap a un lloc i té una meta, això només serà possible si la intenció era l’adequada. Si el ritus és fet des d’on no toca potser és millor no realitzar-lo, podria ser perillós. Abans de fer-lo cal obrir-se, purificar-se i desvestir-se. Abans de dirigir-se cal centrar-se. Abans de caminar cal afirmar que el camí és l’objectiu que vol emprendre’s.

 

L’espai d’entremig

L’ablució és per posar-se en un món intermedi. És per deixar de ser coses i apropar-se al creador de les coses. M’explico: L’ablució es un gest que revela la intenció de purificar-se, i és una acció purificadora en si mateixa. Ens porta, per tant, a l’espai d’entremig, des d’on podem intuir que des de l’òptica del creador les coses es deuen veure a l’inrevés: van de les intencions als gestos, del desig a les coses.

Les criatures ho fem al revés: anem de les coses al desig que les vol creades, dels gestos a les intencions. El nostre camí va d’allò dens a allò subtil. La creació va fer el camí invers: va cosificar-nos del no-res.

 

Un camí de retorn

La intenció dels nostres gestos és que es retrobin amb la font original. Fem el recorregut invers al que s’ha efectuat per engendrar-nos, suposem, perquè és a Ell, a l’orgen ignot que ens sembla utòpic, on anem a dirigir-nos, i per anar-hi ens cal ajuda, perquè no sabem el camí que ens hi porta. Ens cal buidar-nos del pensar i obrir-nos a l’acció. Ens cal unir-nos al motor i deixar que ens porti a d’on venim. Perquè si anem amb ell ja hi som, a d’on venim.

És per això fem ablució, en l’Islam, per unir-nos a l’origen que ens empeny, per entregar-nos a la força que ens dona sentit, és a dir, rumb, raó de ser, sensacions perceptibles.

L’ablució és el primer pas imprescindible per anar a un lloc que ens ha d’atraure, per anar-hi. L’ablució és l’alliberament de les intencions egòtica i l’entrega a la intenció pura, oberta, que és tal com és, i que sigui tal com sigui.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies