08 Mai Explicar la meditació

Si quan algú us explica la meditació sentiu que us parla de quelcom que no enteneu o que no sabeu fer, no li feu cas: La meditació no és allò.

La meditació és l’estat natural d’una persona, fitra, en àrab. És contemplació, és atenció, i és acció, perquè el curs de la vida no s’atura ni tan sols quan ens asseiem a no fer res. Quan diem que no estem fent res, en realitat, estem fent moltes coses: respirant, digerint, creixent, madurant… existint, i existir no és altra cosa que desenvolupar-se en el temps. I això ho sabem fer des que hem nascut.

La vida no s’atura, en cap instant, i per tant no és necessari aturar-la per meditar. Seria impossible. Per tant, no cal deixar de fer res per meditar. Ni tampoc cal aprendre res. Només cal ser. Només cal estar. Només cal ser tal com un és i estar tal com un està. Només cal obrir els ulls i mirar, o tancar-los i no fer-ho. Només cal posar-se còmode i relaxar-se, o no fer-ho i sentir el cos en la seva incomoditat. Tant se val.

No cal fer res per meditar, o més ben ben dit, podem fer el què sigui, i meditar.

L’exercici de meditar

Però si desitgeu fer de la meditació un exercici, ho podeu fer. Feu-ho. És ben senzill: Atureu-vos per un minut, contempleu el món, observeu a dins vostre. Això és la meditació. Ja esteu meditant. Així de simple.

Si no us conformeu, i voleu que la meditació sigui quelcom més que això, aleshores també teniu raó, d’acord. Com vulgueu. La meditació també és quelcom més, doncs: és fer això que esteu fent ara, amb la consciència de que no cal fer altra cosa. Només cal entrega. Entregueu-vos totalment al què esteu fent i estareu meditant.

l’estat meditatiu

Meditar és ser conscient d’allò que és, tal com és. És percebre allò que està tenint lloc, tal com ho està fent. I aquesta capacitat sempre l’hem tingut. A ningú li pot semblar estranya o aliena. Meditar és comportar-se amb espontaneïtat, sense pensar en altra cosa… sense pretendre res més que el què està tenint lloc. Quan no esteu pensant en com fer una cosa, i simplement l’esteu fent, esteu meditant.

Si quan ens parlen de meditació ens parlen d’una cosa que no està tenint lloc, aleshores ens hem d’estranyar. Si el què volen és parlar-nos de meditació, han de parlar-nos de quelcom immeditat, de quelcom assolible al moment, en la situació present. Res més, perquè la meditació no és quelcom que estigui per venir o per construir, la meditació és el què estas fent. Ara.