01 Des Concert Diàlegs BCN

De l’espiritualitat com una experiència quotidiana i de la cultura com un element de transcendència. N’hem parlat aquest matí al Fòrum Diàlegs BCN, una taula rodona on hem plantejat maneres de posar en valor els espais on l’espiritualitat i la cultura fan matx.

Un d’aquests espai és l’art, i ho ha sintetitzat d’una manera magnífica en Manuel Plana, un dels ponents. Com qui no veu la cosa, i fent-hi referència d’una manera molt propera a les persones que omplíem l’auditori ha deixat anar aquestes paraules que he agafat al vol, i que ara em serveixen per presentar l’acte de la tarda, el concert.

“L’Artista és un mag, perquè converteix la matèria en una meravella. I ho aconsegueix perquè, de fet, el què succeeix realment és que es materialitza l’esperit.”

Des d’Adalil sempre hem cregut que la relació entre les dues paraules, cultura i espiritualitat, és fèrtil entre les dues paraules, ja que estem convençuts que l’espiritualitat és el motor generador de la cultura, d’idees, d’emocions. Tota inspiració és d’origen espiritual, perquè és un do, d’origen inconegut o màgic, però de forma patent i deleitable.

Per exemple, quan els músics flamencs diuen ‘aquí hay duende’ o els sufís en l’Islam diuen que hi ha ‘baraka’, estan parlant d’aquesta màgia es manifesta, d’aquest Art que es manifesta, espiritual i material a la vegada, sagrat i mundanal al mateix temps.

I Això és l’art en majúscules. L’Art fet quan la transcendència esdevé immanència, quan l’espiritualitat es torna cultura, per què pareix una obra bonica, atractiva, suggerent, que prové d’una essència fèrtil, màgica i, perquè no, sagrada.

Perquè hauríem de distingir entre art sagrat i art profà? No és l’Art en majúscules, precisament, una expressió del sagrat, pertanyi o no a una religió formal?

Desitjo que aquest concert que ara comença serveixi perquè poguem assaborir l’esperit que engendra aquest brot i dóna aquests fruits. Que l’Art sigui no només per gaudir-ne, sinó perquè ens toqui ben endins i ens transformi, ens obri ben oberts els nostres cors i poguem portar, al nostre mon quotidià els fruits d’aquest alè que la música avui ens aporta.

Tan de bo sortim d’aquí amb un somriure ben ple, que somriguin les nostres boques i els nostres ulls, i els nostres cossos sencers. I que els nostres somriures transformin les nostres realitats quotidianes i els nostres mons menuts, tan necessitats d’aquest esperit que a l’Art dóna vida.

Us donem la benvinguda. Gràcies per ser aquí i estar creant tot això, que està tan viu. Gràcies per obrir-vos a fer palès l’intangible.

*

La foto de Fatima Taleb. Hi apareixo en el moment de la presentació del grup Al Wasl. També hi van actuar Guillem Codern i The Beating Souls. Fixeu-vos si comparteixen l’esperit del festival que els textos amb què els vaig presentar –que són els textos amb els quals ells es donen a conèixer– són aquests:

Guillem Codern

La música de Tuva, al sud de Sibèria, és natura. El seu origen xamànic ens acosta l’esperit d’allò més elemental en cada una de les sonoritats que ens planteja. Cants harmònics i sons guturals són algunes de les propostes que sentirem en aquest concert on en Guillem, acompanyat pels instruments tradicionals de la zona, ens interpreta i explica aquesta manera diferent de fer música.

Guillem Codern va obrir el concert del CAT

The Beating Souls

The Beating Souls és un cor de 18 veus que porta als escenaris la potència, el ritme i l’emoció de la música Gospel amb una enèrgica posada en escena.

Dirigit per Nacho Melús i acompanyat per Meritxell Neddermann al piano, The Beating Souls ens convida a bategar al ritme de l’ànima: la música no és el resultat, és el vehicle per connectar.

The Beating Souls

Al Wasl

Sama vol dir audició. És aquella escolta que ens fa adonar que la vida és viva. En el sufisme la sama és una pràctica espiritual, una via per a la redescoberta del vincle que tenim amb l’origen. Per això el més interessant del concert d’Al-Wasl és l’efecte que produeix en nosaltres. La ressonància que produeix en els nostres cors, perquè les melodies de la sama no són altra cosa que una forma de reverberació de l’hàlit que a tot dóna vida.

Al Wasl