Fòrum Diàlegs BCN - Sufi.cat
1433
post-template-default,single,single-post,postid-1433,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Diàlegs BCN

Fòrum Diàlegs BCN

Voldria aprofitar aquest espai per deixar apuntades alguna de les paraules que es van dir a la taula rodona del Fòrum diàlegs BCN, que va tenir lloc ahir al Museu Etnològic i de Cultures del Món.

En Jordi Delclòs, l’Aidé Abril Saucedo, en Manuel Plana i en Taher Ouazzani, moderats per Jordi Llaonart, van dir moltes coses i en van dir moltes de meravelloses. Per exemple, en Taher Wazzani va dir:

“Tots som iguals. Tenim un denominador comú: la nostra humanitat. Però avui en dia es tendeix a destruir el que és comú, el grup, la solidaritat, etc. Al món hi predomina la individualitat. Però tota l’existència és una xarxa. Som una unitat. Som aigua… i tenim consciència de ser una gota, però el rellevant és que som aigua.”

Per la seva part, en Manuel Plana, que va parlar de l’art i la seva essència sagrada, va deixar anar una frase meravellosa:

“L’Artista és un mag, perquè converteix la matèria en una meravella… i si ho fa és perquè, de fet, materialitza l’esperit.”

Aidè Abril Saucedo va venir de París de definir-nos la relació entre espiritualitat i cultura, però havia topat amb una dificultat, que va saber resoldre:

“Espiritualitat és una paraula polisèmica. Té molts significats. Els he buscat per la ponència d’avui i he vist que un grup d’estudi nord-americà li dona 52 definicions. No hi ha dubte, doncs: en l‘espiritualitat, l’experiencia subjectiva és clau.”

Magnífic! Cadascú té el séu vincle personal amb el sagrat. Ningú li pot dir a ningú què ha de ser sagrat i què no ho ha de ser. Ningú pot prendre’s el més valuós que tenim, ningú pot desautoritzar-nos. Podem decidir per nosaltres mateixos que considerem sagrat i què creiem que no ho és. Aquesta és la reflexió que em va venir al cap mentre escoltava a l’Abril Saucedo, i crec que no en va, perquè les seves paraules ens havien posat una llavor fèrtil dins nostre. I així va ser que al cap d’uns instant va aturar el seu discurs i va dir, mirant atentament als assistents:

“No capteu l’energia que té aquesta sala, en aquests moments? No la trobeu magnífica?”

Ohh, es va sentir. Crec que no sóc l’únic que va sentir que alguna cosa espiritual havia pres cos.

I el diàleg va continuar, i la última cosa que recordo és que en Jordi Llaonart va preguntar si l’espiritualitat podia ser una experiència transformadora, però no religiosa, i que en Jordi Delclòs li respondre, com parlant per tothom. “I tant que sí”.

Naturalment, l’espiritualitat és allò que dona forma a totes les coses, religioses i no religioses, i tot allò que pren forma a través dels éssers humans és el què anomenem cultura. No tota la cultura és religiosa, però sens dubte tota la cultura prové d’allò espiritual.

“La musica d’Àsia Central mostra una gran connexió amb la natura i expressa una espiritualitat, però no és musica religiosa”

Va dir en Jordi Delclòs. I això ens va fer venir moltes ganes d’anar cap al concert, perquè s’havia fet l’hora de dinar i calia fer la pausa per després continuar… La cosa tenia molt bona pinta: El concert donaria forma a les idees compartides.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies