El món et parla - Sufi.cat
1859
post-template-default,single,single-post,postid-1859,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
El món et parla

El món et parla

Al Pere, que deixa caure missatges com qui no veu la cosa

 

Quan les persones et dirigeixen la paraula i et diuen coses, el món et parla. Més encara: quan les persones parlen entre si i a tu t’arriba un cert missatge, el món també et parla, malgrat que aquestes persones no parlaven amb tu.

El missatge t’ha arribat, i això vol dir que anava per tu. Malgrat la via per la qual t’ha arribat no et sembli convencional, el missatge t’ha arribat, i és això, precisament, el què et converteix en receptor d’aquest missatge. Menys important que la via i el canal són el missatge i el receptor: El món ens parla i ens diu coses, ho fa de moltes maneres, moltes d’elles indirectes, i l’important és entendre el missatge, i acceptar-lo, i entendre que prové d’on ha de venir, malgrat que la via per la que arriba no ens sembli l’ortodoxa.

Per alguna raó o altra et sents interpel·lat. Entens que el missatge va per tu, t’arriba al cor. el desperta. S’hi sents identificat. Si et passa això, agafa el missatge, fes-lo teu: Va per tu. Actua. Fes-ho. Realitza-ho. I estira del fil: espera a veure què passa, i segueix amatent als propers missatges, perquè tindran a veure amb aquest i en seran una continuació.

Totes les vies són bones

Aprendre a entendre què ens diu el món al marge de la manera amb què ho fa és obrir-nos a un llenguatge d’al·lusions, de metàfores simbòliques, d’indirectes i d’imatges… i sobretot d’intuïcions, perquè el missatge sovint vindrà encriptat, tot i resultar aprehensible.

El llenguatge amb què el món ens parla es de naturalesa espiritual perquè no segueix les formes de cap dels altres llenguatges. Escapa a tota gramàtica i a tota musicalitat, va mes enllà del lèxic i les imatges, i tanmateix ens aporta missatges comprensibles.

El llenguatge amb què els món ens parla conté missatges que no es poden expressar amb paraules, de vegades, però els seus missatges son inequívocs, clars i brillants: certs, i sabem que van dirigits a nosaltres perquè ens ressonen. Els volíem. Malgrat que siguin agafats al vol, sabem que van per nosaltres perquè ens son familiars i necessaris, perquè ens diuen el què calia, ens són clars i útils i coherents i, sobretot, palesen el missatge que esperàvem i que, de manera aparentment fortuïta i casual, ens ha arribat.

Un missatge unívoc

Aquesta es la lògica del llenguatge espiritual: qui parla és el propi oient. El missatge es unilateral, i va d’un mateix a si mateix: Del món al món. Es un missatge que un capta i entén que és com si s’ho hagués dit a dit a si mateix, perquè li va com anell al dit.

El món ens parla i això vol dir que el món es parla a si mateix, perquè nosaltres som el món. Quan entenem el llenguatge del món ens elevem, i assumim una naturalesa mes amplia i abastadora: ja no som individus: som quelcom mes. Som més grans i més amples, i estem més oberts… i aleshores sentim paraules, i malgrat no les hem dit nosaltres, ens les fem nostres, i també veiem paisatges i malgrat que no son del nostre cos els sentim com si ho fossin; i desenvolupem l’empatia, i ens fusionem amb el món, i admetem el què ens dona sigui com sigui que ens ho dona.

La lògica espiritual

Quan el món ens parla fa servir un llenguatge que escapa a la lògica binària dels dos interlocutors. Quan el món ens parla es parla a si mateix. I ens diu coses perquè es diu coses. Ja no hi ha objectes ni subjectes, sinó missatges, camins, passos, accions, deures, idees… i el mandat és realitzar-ho, no pas preguntar-se com és que la veritat ha sigut revelada.

La veritat es despulla i se’ns ensenya, i ho fa com vol i quan vol, de la manera que vol i amb la força que vol. No podem fugir de la veritat si entenem que és certa, i malgrat provingui d’on no esperàvem que ho és, hem d’admetre que és ben certa. Quan ho fem ens la fem nostre, encara que provingui de molt llum, perquè la compartim i l’assumim com a propi malgrat que no ho era.

Escolta els missatges: són per tu

Quan sentis que el món et parla estigues molt atent, perquè no t’està parlant a tu sinó que ets tu mateix qui et parles.

Escolta bé el missatge, aleshores, i estaràs trencant amb la lògica separadora dels individus egotics que es pensen que saben com van les coses i per quin canal es realitzen. Estaràs entrant a la lògica del llenguatge espiritual de les al·lusions. Estaràs fent un pas cap a la unicitat, cap a la màgia que tot ho uneix malgrat presentar formes contràries i incongruents.

Estaràs vinculant coses que semblaven separades, estaràs entrant a la següent dimensió, més amplia i oberta. Estaràs aprenent un llenguatge que potser no segueix les normes dels altres llenguatges, però que parla més clarament que tots ells. Estaràs naixent per segona vegada: Si a la vida hi neixes quan et pareixen, a la realitat hi entres, plenament, quan entens que et parla de manera directa, que et diu coses, i que espera que actuis en conseqüència. La realitat et parla perquè vol que entris en diàleg amb ella. La realitat et diu coses perquè s’ensenya a si mateixa ensenyant-te qui ets.

Escolta els missatges, quan el món et parla, perquè si ho fas estaràs sortint de l’ou –metàfora de veure el món com si estiguessis aïllat d’ell– i estaràs aprenent a volar –metàfora de la fusió amb el medi–. Estaràs entrant a la realitat tal com és i relacionant-te amb el món de manera directa, sense intermediaris, perquè aquests no són sinó l’altaveu a través dels quals el món et parla. Sigues lliure i parla-li al món amb la teva pròpia llengua, que és la llengua amb la qual el món et parla a tu.

Escolta, quan el món et parli, perquè t’estarà ensenyant a volar.

2 Comments
  • Carme
    Posted at 09:11h, 13 Febrer Respon

    Uiii crec que iha una gran confusiò . L’ego i la posesió no van en mi . Ja fa molts anys o vaig deixar enrere . I desde llavors he après a volar. Avui torna a ser un dia preciós i rodó, no toleraré que m’el espatllin. Desde fa tres dies amb sento molt feliç i alliverada . Perque men entorno a la meva espiritualitat humilitat bondad etc. de sempre la real la sincera la de veritat la que es pota a dins . M’he equivocat tres vegades m’han fet molt de mal però també molt bé , perque ja no tornaré a’nsopegar amb la mateixa pedra. Emb desconecto de tot aquet mon tan poc sinçer que estava vivint. I també amb desconecto de tot aquet bloc. M’agrade l’espiritualitat i la gent sincera i passiva. Gràcies perquè he apres per tercera vegada no amb tornin a fer mal , decarregan les seves rabies sobre mi.

  • Carme
    Posted at 09:37h, 13 Febrer Respon

    M’agrade la llivertat d’expressió mutuament i fins ara no en tenìa , no puc tolarar aixó. Crec que soc massa tolerant . Estic molt mes centrada que le persona que m’ho ha dit . Perque jo per respecta al’atre mai o dirìa. Aixi que amb ting per una persona molt centrada. El que s’ha atrevit a dir això crec que es el que ho es. Vaig a disfrutar de la vida com o fèie abans de començar totes aquestes terapies. I sobre tot de la meva espiritualitat sicera.

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies