27 Jun El nom i la cosa

La mà dreta no existeix com a tal, o no hauríem d’anomenar-la així, perquè només és a la dreta en funció del punt de vista.

La identificació d’un fet relatiu –aquest o qualsevol altre– i la seva assimilació a la categoria d’absolut és el que s’anomena dogma. No és l’únic cas en què una qüestió relativa és elevada a la categoria d’absoluta. De fet, aquest problema no és menor. Soc del parer que si defenséssim la relativitat absoluta de les coses també seríem capaços d’apreciar l’absolutesa absoluta d’allò que és absolut.

Però em temo que preferim relativitzar allò que realment és absolut… perquè així podem absolutitzar coses relatives i creure’ns que tenim l’absolut a les nostres mans. Però no: l’absolut és precisament allò que no podem categoritzar.

El nom i la cosa, el gènere i el sexe

El que dic no vol dir que no sàpiga distingir un costat de l’altre. Sé perfectament que un costat del meu cos és diferent de l’altre. Ho percebo amb els sentits. La mà amb la qual escric, per exemple, és la que anomenem esquerra. Sé que sempre escric amb la mateixa, i admeto que és adequat donar-li nom. El problema és que el fet d’anomenar-la esquerra indueix a confusió, perquè la meva mà esquerra no sempre cau a l’esquerra. No li podríem trobar un nom millor?

La mà dreta de la foto cau a la l’esquerra. Així les coses, puc fer referència a la mà dreta i a la mà de l’esquerra i m’estaré referint al mateix, però… la dreta és aquella cosa que cau al cantó dret?

Aquesta ambigüitat en els termes es reprodueix una vegada i una altra. Per exemple, el gènere masculí, en llengua catalana, s’utilitza per a paraules com cotxe o llit, i el femení per a mots com casa o roda. ¿No podríem anomenar-los gènere A i gènere B, i així no associar a la masculinitat i a la feminitat coses que no hi tenen res a veure? Per què hem d’associar el gènere al sexe? Hem arribat al punt en què hi ha qui està disposat a canviar el llenguatge sencer per aquesta raó. No seria més fàcil canviar només el nom d’una cosa i deixar que les altres segueixin essent el que són?

Evitar les contradiccions

Igualment, si tinguéssim una mà A i una mà B –o una mà yin i una mà yang– podríem entendre fàcilment que de vegades la A cau a la dreta i de vegades a l’esquerra, i no confondríem les coses i els noms.

Tal com ho tenim ara, la dreta pot caure a l’esquerra. No em digueu que no és convenient canviar-ho, si l’esquerra és –o hauria de ser– allò que no és la dreta. Quina és la definició de dreta? Quin n’és l’antònim?

No podríem trobar-li, a cada cosa, un nom que no la portés a caure en contradicció amb si mateixa? Els relatius són relatius, i només l’absolut és absolut. Els noms hi haurien de fer referència.